Al cap d'una estona prenent el sol, la Mire torna amb una branca afilada que farà d'arpó.
-N'ets conscient que aquí no pescarem res, oi? Els peixos no són estúpids com tu, no es deixaran pescar tant fàcilment.
-Des que hem arribat aquí, el teu caràcter s'ha tornat cada cop més amarg! Si vols morir de gana aquí, endavant, fes-ho, és molt fàcil. Però a mi deixa'm sobreviure, entesos?
-Molt bé, nena! Ves-te'n a fer punyetes, jo m'en vaig a buscar un esmorzar real.
-Com vulguis. Feliç palmació, carinyo!
Aquesta nena m'està treient de polleguera. Abans d'arribar aquí també teníem les nostres baralles, però aquest cop s'ha passat de la ratlla. No vull continuar perdent el temps amb ella, m'en vaig a la selva.
Recullo una branca punxeguda del terra i l'afilo amb una pedra. Amb això em podré defensar en cas de necessitat. Començo a endinsar-me sola per l'exuberant vegetació de l'illa i em creuo amb uns quants arbres coronats per aquells fruits verinosos.
Això em recorda la Mire, no sé si he fet bé de marxar sense ella, la trobo molt a faltar. Però ara no em puc fer enrere, el meu orgull i la por que tinc m'ho impedeixen.
De sobte ensopego amb un objecte dur i caic sobre una superfície tova, en la que he estat anteriorment. El llit!!!
YOU ARE READING
PERDUDES I
AdventureLa Clàudia i la Mireia són dues millors amigues que després de sobreviure a un naufragi, arriben a una illa, però el que no saben és que no està deserta. La supervivència en aquesta illa no és fàcil, i encara menys si et separes de la teva millor am...
