Quan es fa de dia a la ciutat dels adormits,
Tothom persegueix les hores
Mai no s'adormen els despertadors
Mai no es desperten les persones
I en algun racó d'aquest desastre,
El matí és un sastre
Que amb el sol i la persiana
Embasta un vestit de llum sobre el teu cos
Tu i jo, seguirem dormint
I allargarem el somni de la nit
Com un borratxo que balla
Mentre desmunten l'orquestra
Que a fora s'ensorri el món
Que caiguin mil tempestes,
Desfarem amb els peus, a poc a poc
Les onades de la pressa.
Que s'ensorri el món.
ESTÁS LEYENDO
A corazón abierto.
PoetryDesde bien pequeño me gustaba plasmar todo aquello que me pasaba por la cabeza en un papel, hoy lo hago aquí. Quería compartir este trozo de mi alma con los demás.
