Què m'és igual que pensis que no ets suficient. Que per mi ho ets tot. Que per culpa teva he tornat a ser la que era abans. Amb els seus dies dolents, com tota la gent, però a fi de comptes, el somriure que tinc a la cara quan penso en tu no és normal. No vull pensar en que això només és una il•lusió i últimament és l'únic que tinc al cap. Tinc por de perdre't. De que t'adonis que no sóc tant bona com semblo, que t'envagis i jo no sàpiga que fer per que tornis.
ESTÁS LEYENDO
A corazón abierto.
PoetryDesde bien pequeño me gustaba plasmar todo aquello que me pasaba por la cabeza en un papel, hoy lo hago aquí. Quería compartir este trozo de mi alma con los demás.
