I VAS ARRIBAR TU

X.

Son les 13:00h de dia 25 de febrer. Ens estam preparant el dinar al pati, amb la barbacoa, com de costum, unes hamburgueses, amb totes les salses existents. Na Laia, que és com la nostra mare, és la que ens esta cuinant el dinar, així que mentres tant ens reunim vora la barbacoa i es dona per començada la xerrada post-festa, que és com una tradició que es duu a terme al nostre grup el dia següent d'una festa.

-Crec que la que pot iniciar la xerrada d'avui és na Mire! No ho trobau?- Diu na Martina mirant-me amb un somriure. 

Després de que totes contenstin emocionades que sí, jo començo.

-Doncs bé, la primera part, quan em va venir a cercar crec que totes la sabeu ja que estaveu davora jo, així que seguiré quan vam anar a Ballar. Vam anar a la pista de ball, i basta que us digui que n'Àngel de la meva classe em va veure ballant amb ell!

-Pero a veure, més detalls! com vau ballar? que et va dir?- Diu na Mar, intigada.

-I com es diu?! Detall importantíssim que t'has saltat! - Diu n'Aina, curiosa.

-És veritat Aina! Es diu Tomàs, i Mar, en va agafar per la cintura, i jo li vaig posar les mans al coll, realment no sabia què fer, ni com, i és el que primer se'm va ocurrir. Després em va proposar d'anar a fer una volta i vaig acceptar, sabeu on és el pont que té un banc de fusta? Davant el descampat! Allà vam anar, primer al banc i després davall el pi tan gran que hi ha. Primer ens vam posar a xerrar, em va explicar històries seves, i també vam parlar del que volem estudiar, de que fan feina els nostes pares, etc.- contest jo.

Després de fer un resum de tot el vespre ha vengut el torn de preguntes, tan i tan esperat, primer n'Elena em demana si el tornaré a veure, i ha vengut el moment de dir que m'havia xerrat per Whatsapp avui dematí.

- Es que resulta que ja xerram... avui dematí m'he trobat un missatge seu! No puc estar més contenta nines!- Dic jo rient.

- Que dius?!?!-Totes.

- No és llest ni res en Tomàs!- Assegura amb un somriure na Martina (hirònica).

-I a què esperes, contesta-li ara que estas amb nosaltres!- Diu contenta na Laia.

Miro el mòbil, i efectivament tenc un missatge de'n Tomàs, que diu el següent; Reina la veritat és que no m'agrada gens parlar per Whatsapp, vols que quedem demà a les 17:00h? Jo puc venir al teu poble, si tu vols, és clar. Les hi llegesc el missatge en veu alta, i es posen a saltar i cridar de l'emoció. No han deixat ni que jo m'ho pensi, simplement m'han dit, ja li pots dir que si, i avui horabaixa triam que et poses per rebre'l! Jo tampoc tenc molt que pensar, en Tomàs m'agrada molt, i clarament si que vull tornar a veure'l. Li escric un missatge dient que l'esper a la plaça del poble, aquí on ens vam trobar a les 17:00h de demà i em despedesc dient que estic amb les meves amigues i hem de pasar un dia de nines. De seguida em respon que ho enten, que ens veim demà, i que està impacient per veure'm un altre cop.

- Més o menys ja sabeu que tal el meu vespre, ara no trobau que vosaltres m'heu d'explicar moltes coses? Per cert, vau estar tot el vespre juntes? -Continuo jo.

-Ja saps que jo quan faig una passa i em giro ja no hi son, així que jo vaig estar sola una estona fins que vaig trobar na Martina, i nosaltres dues si que vam estar soles tot el vespre.- Diu na Laura rient.

-Jo i n'Arnau vam estar sols també, amb elles no vaig estar en cap moment!- Diu na Mar, una mica trista.

-Jo com na Mar, en Joan i jo ens vam prendre el vespre per nosaltres i vam estar tota l'estona ballant.- Diu na Laia, posant-se vermella.

-Com de costium, n'Aina i jo hem estat juntes tota la festa. - Diu n'Elena mirant a n'Aina.

-Crec que la que pot seguir ara és na Júlia... També té coses per explicar-mos! - Comença na Martina. 

-Va, d'acord! jajaja- Diu na Júlia contenta.

-Sii Júlia, però agafau plats i pa i feis una fila, les hamburgueses están llestes! - Diu na Laia tot posant les hamburgueses als plats.

-Va doncs quan seguem a la taula començes! -Dic jo emocionada.

Agafam totes una hamburguesa, amb les respecives salses, i anam a seure a taula.