I VAS ARRIBAR TU

VI.

Ens hem separat de l'abraçada, i he tornat a seure al meu lloc, però estic una mica més a prop seu. Duim parlant aproximadament 30 minuts, entre rialla i somriure se m'ha passat el temps volant, no pensava mai que m'hauria passat una festa asseguda a un banc del meu poble riguent amb un desconegut.

-Sincerament hauría d'haver deixat la meva al·lota abans que em posàs les banyes- Diu, tornant al tema que sé que li fa mal.

-Tu no en tens la cupa, l'estimaves, i pensaves que ella t'estimava- Contest intentant tranquil·lizar-lo.

-Vaig ser molt estupid!- Implora.

-No va ser teu el problema!- Dic amb un to de veu més fort del que pretenia.

En aquest moment es gira cap a mi, em mira directament als ulls i noto com alguna cosa es mou dins meu, els nervis. Intento no apartar la vista, perquè m'intimida, no sé ben bé perque.

Li aguanto la mirada i li faig un petit somriure, quan me'l torna, noto com retira el seu braç entrellaçat amb el meu i de seguida, sense perdre gairebé el contacte físic, entrellaça els seus dit amb els meus. La sensació és més perfecta del que podría haver imaginat.

De seguida ens posam a jugar amb els polzes, m'encanta poder tocar la seva pell fina i suau. Quan miro les nostres mans unides, se m'escapa una rialla, de seguida em poso més nerviosa per si m'ha sentit.

Aixeco el cap per trobar-me amb els seus ulls, quan ens miram, veig com atraca el cap en direcció al meu, i va tancant els ulls a poc a poc, segons després noto el contacte dels seus llavis sobre els meus, la sensació més rara que mai havia experimentat, però m'agrada.

Noto com es separen els seus llavis, i no sé ben bé que fer, per tant decideixo imitar-lo. Copio tots els seus moviment i pareix que la cosa va bé, he obert unes quantes vegades els ulls que tenia tancats desde el principi, i veure'l a ell amb els ulls clucs em provoca bennestar i seguretat. La seva boca que acaricia la meva boca i la mà que té lliure reposada suaument al meu coll, formen la combinació perfecta. No podía haver imaginat més perfecte aquest moment, ni una situación més adequada, ni una persona més especial, perque malgrat l'acabo de conèixer, m'inspira confiança, i d'alguna manera, noto com si ja ens coneixéssim d'antes.

Quan separam els llavis es freguen els nostros nassos, jugant a una mena de joc, acompanyat de petits petons als llavis. Seguim així una estona; quan ens saparam del tot, li faig un gran somriure, i de seguida miro davant, les estrelles avui vespre están molt brillants, més que de costum, quan giro la cara, em fa un petó a la galta, i molt a prop de la meva orella diu:

-M'agrades molt

-Tu a mi també m'agrades molt- Contest amb un to de veu molt dolç, i li faig un petó ràpid als llavis.

Em fa un gran somriure i m'abraça, de seguida m'agafa la ma, i jo recolz el meu cap al seu ombre, en aquest moment, no fan falta paraules. Ens passam una estona en silenci, mirant les estrelles.