I VAS ARRIBAR TU

XI.

Són les 16:00h de dia 25 de febrer. Hem acabat de dinar i hem passat la conversa als matalassos on hem dormit.

- Va Júlia, crec que tu també tons moltes coses per explicar! - Diu na Laia emocionada.

- D'acord jajaja, sabeu que he estat parlant per facebook fa uns mesos amb n'Adrià, no? Doncs bé, varem quedar al banc que hi ha fora de la plaça, per veurer-mos. Quan ens vam veure els dos ens vam quedar de pedra, els dos, jo personalment, que ja sabeu com sóc, em tremolava tot es cos, és guapíssim! sempre diuen que els al·lots solen ser més macos en persona que a les fotos, i ho he comprovat, és veritat. Quan ens vam recuperar del petit shock, ens vam saludar i vam anar a fer una volta pel poble, varem estar parlant de tot en  general, i ara ve la part que supos que estau esperant totes... hem quedat de tornar a veure'ns perque em va demanar per estar junts! No és genial?

- Que dius?!? - Dic jo tota emocionada.

- No vull que et fugi l'il·lusió, però no creus que heu anat una mica ràpid? - Pregunta na Laia una mica preocupada.

- Sabia que em faríeu aquesta pregunta, però mai he estat més segura d'una decisió que he pres, n'Adrià m'agrada molt, i amb aquests mesos que hem estat parlant li he agafat molta estima, no veig la necessitat d'esperar si els dos sentim el mateix, a més, a mesura que avança la relació ens anirem coneixent, no hi ha cap parella que al començar a estar junts es coneguin al cent per cent entre els dos. - Explica na Júlia bastant contenta.

- Doncs jo m'Alegro moltíssim per tu maca! -Diu n'Elena molt contenta.

- Jo trob que un anirà molt bé, enhorabona! - Exclama na Laura amb un somriure.

- Moltes gràcies reines! - Contesta na Júlia posant-se vermella.

- Val, em sembla que li toca a na Mar, que avui no està molt animada... - Diu na Martina una mica preocupada.

- Nines jo estic molt contenta per vosaltres, però jo no tenc bones notícies. Ja sabeu que n'Arnau ha estat un més fora, estudiant anglès a Irlanda, doncs ahir em va explicar que allà va conèixer una nina molt simpàtica, que per casualitat és del poble veí del seu, i em va dir que estava començant a sentir coses per ella, de manera que ho vol deixar amb mi perque diu que si jo li importàs el suficient, no s'hauria fixat amb una altra noia i... - Diu tot posant-se a plorar na Mar.

De seguida n'Aina que està davora ella, l'abraça.

- Tranquil·la Mar, potser aquesta noia no sent res per n'Arnau - Explica n'Aina intentant tranquil·litzar-la.

- Esque resulta que ja estan junts! Aquest al·lot és un hipòcrita, un dia em diu que m'estima, i al cap de un mes ja està amb una altra? Venga va - Diu enfadada na Mar.

-Deixa'l fer, no sap el que es perd, tu pots trobar algú molt millor que realment si que et valori. - Li diu na Martina amb un to suau.

- El problema Martina, és que jo l'estim només a ell, i el que sento no ho he sentit per ningú més - Contesta ràpidament na Mar abans de posar-se a plorar de nou.

- I saps qui és la noia? Creus que duraràn? - Pregunta na Laura preocupada.

- Sí. Mire, Martina i Laia heu de saber qui és, perque juga a bàsquet i en ocasions ha jugat contre nosaltres, es diu Marta, juga amb el joventut.

- Ah sí, ja sé qui és, però no la conec, la veritat és que ets més maca tu... - Dic intentant alegrar-la.

- Mire, no diguis mentides, a més a ell ara li agrada ella, ja puc ser maca, però si no li agrado... - Em contesta ella amb llàgrimes als ulls.

- Tranquil·la reina, intent no pensar-hi una estona. Que una altra ens conti més coses! - Canvia de tema n'Elena.

- Doncs em sembla que te toca a tu jajaja - Diu na Laia riguent.

- Bé, jo no tenc molt que contar, vaig anar a parlar amb en Jordi, el meu ex, i li vaig preguntar directament el que volia saber, si havia valgut la pena deixar-ho, i com estava ell actualment. Em va dir que ell ho havia volgut deixar perque estava confós, i encara no tenia res clar, llavors li vaig dir que si no ho tenia clar ara, no em busqués més, perque jo no vull perdre el meu temps. Al que em va contester "Nena, saps que has estat molt per jo, però crec que als dos ens convé fer camins diferents". Personalment crec que és vere, així que ja està, deixaré fer tota la nostra historia, i començaré de zero, però si em torna a buscar, perfavor feis-me entrar en raó i ajudaume a dir que no.

- Tranquil·la Aina que estarem allà per si torna a buscar res amb tu. - Dic jo amb un somriure.

- Mil gràcies Mire -Em diu mirant-me als ulls.

- Crec que està bé això que dius, ànims nena! -Diuen na Laia i n'Aina.

- Gràcies guapes, a més ahir vesper en Marc, el seu millor amic, em va fer molt de cas, em va ajudar a veure les coses clares així que estic bé, de debò!- Contesta n'Aina. - Per acabar falta n'Elena.

- El meu és molt curt, però us ho explico, vaig fer un petó a aquell nen que em mirava al principi de la festa. Quan vareu partir totes, n'Aina i jo varem anar a fer una volta, i el vaig trobar de cara, em va dir de seguida si volia anar a ballar, i doncs... ballant va passar, es diu Dídac, i és una mica més gran que nosaltres, té 21 anys... avui m'heu d'ajudar a trobar-lo al facebook! - Explica tot rient n'Aina.

- Mira-la aquesta... que bé!- Deim jo i na Laura.

- Jo t'ajudo a buscar-lo per facebook! -S'ofereix de seguida na Martina.

- Jajaja gràcies maques - Contesta n'Aina contenta.

Aquí acaba la conversació post-festa del dia de carnaval, crec que ha estat bastant profitosa, el que hem de fer ara és animar d'alguna manera a na Mar, que està destrossada, crec que ho superarà però, o això intentarem nosaltres. Hem de fer que no pensi amb el seu al·lot, potser hauríem d'anar a cinema, o fer alguna activitat totes juntes.

Estic molt emocionada amb això de'n Tomàs, vull que sigui demà horabaixa ja! Em fa moltes ganes tornar a veurer-lo i seguir coneixent-lo. Per fi les coses començen a anar bé.