I VAS ARRIBAR TU

III.

Eren les 23:30 del mateix 24 de febrer, i estavem quasi a punt per sortit, anàvem totes maquillades, i duiem els cabells perfectament allisats. Quan vàrem estar vestides i tot, vam decidir fer una foto, després de la sesió, decidirem començar a sortir de casa de na Martina, i així ho acabam de fer.

Ara som de camí a la plaça, què és aquí on hi ha la festa, i on anirem a ballar, passar-mos-ho beníssim...

-Ei Martina, i tu amb quin al·lot vols estar avui vespre? Tens algú pensat?- Diu rient na Mar

-Jajaja, la veritat és que si, hi ha un nin que va un curs més amunt que nosaltres i és tan... preciós... intentaré artacar-m'hi jajajaja- Contesta segura na Martina

-Mentre no t'acostis a en Marc...- Diu de broma n'Elena.

-Tranquil·la que no m'interessen pas nins com ell!- assegura na Martina una mica vermella.

-A ella li agraden més grans i més madurs!- Deixa anar na Laia amb un gran somriure.

-Sincerament, els de la nostra edad, no valen la pena...- Diu n'Aina, sense adonar-se'n que hi ha n'Arnau que escolta, el qual és de la mateixa edad que nosaltres.

-Ejem ejem...- Deixa anar na Mar tot rient

-Bé, és clar, a part de n'Arnau!- Contesta vermella n'Aina.

Després d'aquesta situació una mica incòmoda, però a l'hora graciosa, hi ha hagut un silenci d'uns minuts, i per fi, na Júlia ha obert conversa de nou.

-Parlant de nins, a quí tens dins el cap per avui vespre, Mire?- Pregunta intrigada na Júlia.

Sense molt bé que fer, he dit el primer que m'ha passat pel cap.

-Jo? A ningú, aquesta nit vui passar-ho bé amb vosaltres, i ballar fins quedar fora força a les cames!

-Jajajaja, així m'agrada! Jo ballaré amb tu tota la nit, a no se que n'Adrià dugui un amic i poguem estar els quatre junts!- Diu tota emocionada na Júlia

-Me pareix perfecte!- Dic fora pensar-m'ho.

-Doncs ja ho heu sentit! Si n'Adrià duu un amic, és per na Mire- Diu na Júlia amb un to de veu una mica més fort per que ho sentin totes.

Caminant 5 minuts més ja serem a la plaça; no sé perque, tenc una extranya sensació, però no hi faig molt de cas, és com si el meu estomac ballàs dins meu, no és que estigui marejada, ni que la pizza no m'hagi caigut bé, però em sento una mica diferent.

Ara ja hi som, a la pista de ball, no hi ha tanta gent com hi ha a l'estiu, però tampoc no està buida, es nota que a la gent li fa peresa sortir de festa si fa fred. De moment hem vist tot tipus de desfresses, de policia, fada, pirata, animals... què són les típiques, i aquest any també n' hi ha de més originals, com per exemple de boxejadors, emoticones del whatsapp.. fins hi tot, hi ha un grup de quatre nins que van de sabates!

Ens disposem a entrar a la pista de ball, quan de sobte passen dos nins per davant nosaltres, no els havia vist en la meva vida, no sé qui són ni d'on són, però el que sé, és que el que anava darrere, m'ha mirat i m'ha fet l'ullet! Per la meva part, era el més guapo dels dos. Igualment, preferesc no imaginar-me res;com és la primera vegada que l'he vist, també pot ser perfectament la darrera.

Acabem d'entrar a la pista de ball, on hem trobat a en Joan, que quan ha vist la seva al·lota, ha anat corrent a abraçar-la, i s'han posat a ballar, mentre les dues parelles ballen, les sis nines que quedam ens hem posat en cercle, i hem fet els nostres millors passos, encara que fan rialles, ens ho estam passant d'allò més be.

Decidim sortir una estona fora de la pista, ja que aquella música tan alta arriba a fer mal a les orelles. Tot conversant amb la música de fons, noto com uns dits freds em tapen els ulls, quan amb giro amb el cor dins un puny veig el rostre del meu cosí gran, en Guillem, que li encanten les festes, i sempre que ens veim ens saludam, i parlam una mica. Quan he vist que era ell, he amollat tot l'aire que retenia dins els pulmons. Pensava que sería aquell al·lot que ha passat per davant nosaltres antes, no sé, que tonta.