El dimoni començava a impacientar-se, però la Lluna no volia anar més ràpid del que era estrictament necessari. El seu padrastre era l'amo d'una gran empresa de comerços, no podien desfer-se d'ell d'un dia cap a un altre. Qualsevol error en el procés, podria aixecar males sospites. Vivien en un món on la humanitat era conscient de l'existència dels dimonis. Per això, existien distintes organitzacions i gremis que s'encarregaven de la protecció humana i animal, a la vegada que de la eliminació demoníaca.
―No es el primer cop que estic en aquesta ciutat i faig un pacte amb algú d'aquí ―va assegurar el dimoni.
―Però no estem parlant d'algú normal...El meu padrastre es conegut en tot el món. Quan el matis estudiaran totes les possibles causes de la mort, incloent la possibilitat de que l'hagi pogut matar un dimoni ―li va respondre ella, caminant d'una banda a un altre del gran saló.
―Li treus tota la diversió. Escolta; hem carrego al teu padrastre i ens pirem a buscar als altres paios que van matar al teu pare. Fas el que et doni la gana amb ells, i en oblidem del tema. No tens res a perdre.
En això tenia raó. No tenia res a perdre. Al cap i a la fi la seva ànima estava predestinada a ser devorada pel dimoni que tenia a uns quants metres d'ella. Però no volia fer-ho d'aquella forma. Pot ser per por. Per por a que tot ocorregués molt ràpid i no pogués viure una mica més.
―Demà ―li va dir, aturant-se.
―Demà es va a la merda, llavors. A la meva manera.
―No. Avui vindrà aquí. També anava a venir amb la meva mare, però al final no arribarà fins demà passat. El provocaré, faré que s'enfadi. I ho gravaré tot. Quan jo t'ho digui, apareix. Vull que passi por, que sàpiga que morirà. I un cop estigui mort, deixarem la gravació sobre el seu cadàver, per a que tothom pugui veure com era en realitat ―li va explicar.
―Espero que no et facis enrere.
―Per suposat que no. Ni de broma. Al cap i a la fi...no tinc res que perdre.
El dimoni va somriure amb malicia. Una corrent elèctrica va recórrer l'esquena de la Lluna. Ca sortir del saló i va dirigir-se a la seva habitació. Estar al costat del dimoni li feia posar-se molt nerviosa e incomoda. Ni tan sols estava segura de si podia confiar en ell. Pot ser l'havia ajudat en el moment d'invocar-lo, però els dimonis eren éssers mentiders i traïdors per naturalesa. No havia de confiar en ell.
"―Els dimonis saben enganyar a la gent i manipular-la a través dels seus sentiments negatius. Si no vas amb compte, t'haurás ficat en un forat del qual mai aconseguiràs tornar-ne a sortir."
Aquella havia estat una de les moltes vegades que el seu pare l'havia advertit sobre els dimonis. Ell era un Caçador. Un dels Caçadors més respectats del país. Pertanyia a la organització antidemoníaca més poderosa de totes. Però malgrat això, malgrat haver arriscat la seva vida incomptables vegades per la seguretat de las persones, l'havien assassinat. La Lluna estava segura de que havien estat membres d'algún altre organització o gremi, o fins i tot alguns dels seus propis companys.
· · ·
La tarda havia arribat, i amb ella, el seu padrastre. El dimoni romania al saló, però només ella era capaç de veure'l. El cor li bategava a mil per hora, i les seves mans havien començat a suar. Era conscient del que anava a fer, del que ella mateixa anava a provocar. Varies càmeres estaven gravant en el saló i en altres habitacions. Agraïa que estiguessin en el centre de la ciutat, en un dúplex de luxe. Gràcies a això els preparatius havien estat més senzills.
―Et trobes millor? ―li va preguntar ell.
Semblava estar de bon humor. Es va asseure al sofà davant d'ella.
ESTÁS LEYENDO
Un último deseo...
Horror[CAST / Castellano] En un supuesto accidente, Luna, una chica de diecisiete años, pierde a todos sus compañeros. Para ella, la historia se repite una vez más, pero esta vez, decide enfrentarse a sus miedos de una forma totalmente distinta. Abre la p...
