L'INSTITUT, L'INFERN DE CADA DIA

* 7 *

*A l' institut*

-Carla la quatre ulls, si veu menys que un mico de fira!- Es sentía per el fons de la clase.

-Si, i tampoc es molt mes bonica -Canturrejaven els seus companys a cor mentre ella passava cap a la seua classe.

Eixa va ser la coletilla de tota la setmana, el pitjor per a Carla es que ningú deia prou. A més en eixa setmana van començar els insults a les xarxes socials. Eren coses menudes i aparentment sense importancia però a ella li feien mal.

A rel d'aixo va deixar de pintarse els llabis del seu roig caracteristic i va començar vestir el mes oscur possible per a poder pasar inadvertuda, medides per a gust de Mara una mica extremistes pero era decissió de la seua fiila i no anava a dir-li res.

-Mama es que han començat a insultar-me per Internet - Carla parlava amb sa mare desde el wc del coletge, estva plorant i no podía més, sols volia anar a casa.

-Filla, no plores, per favor intenta tranquilitzat, fem una cosa, vols que vatja a per tu i anem de compres?

-Pero i l'institut?

-No et procupes per aixo, un dia es un dia

-Vale pero donat presa, no vull estar ací ni un segon més.

Día a día la mare de Carla veía com la seua filla es deprimia una miqueta més i eixa xispa que la feia especial anava apagant-se, ja no eixia a correr ni escibia fanfics, també feia tems que no visitava el Lluis puig o feia un passeig amb els cascos i la sua música, sols es clavava a la seua habitació fins l'hora de sopar i despres anava a dormir, definitivament Carla ja no era la mateixa.