*Deu mesos despres*
En el metro s'escoltava una guitarra espanyola i la melodía d'eixa cançó que tant li agradava a Mara, antes de que cuente diez de Fito & Fitipaldis, també podía sentirse la olor a café en l'aire i els ocupats transeunts que no es podien permitir parar a deleitar-se amb la música d'aquell jove guitarrista.
Mara havia canviat molt en aquells deu mesos, havia deixat la el seu voluntariat al comedor socal i es dedicava a ajudar a xiquets amb dificultats o pocs recusos a la Creu Roja, s'havia apuntat a un gimnàs i cal dir que estaba molt mes prima i mes esbelta, s'havia tintat el monyo de roig caoba que li contrastaba molt be amb la seua pell fina i palidenca, donava la senssació de que tenia deu anys menys.
Es podría dir que ara era feliç, havia oblidat per complet a Carlos i havia superat la mort de la seua filla Carla.
Ara era mes forta, si la vida li tenia alguna sorpresa desagradable mes la podria superar sense dubtes.
ŞİMDİ OKUDUĞUN
L'INSTITUT, L'INFERN DE CADA DIA
Kurgu Olmayanes una histria emotiva sobre el bulling escolar i les seues conseqüencies on es veu la vida d'una xiqueta que vol sobreviure a l'infern.
