L'INSTITUT, L'INFERN DE CADA DIA

* 11 *

*Al psicòleg*

-Hola Carla bonica, m'han dit que ultima ment no estàs molt feliç. Em contes el motiu?- Va dir Ernesto amb to amigable.

-Si clar, de vegades crec que eres l' únic que m'entén.- Carla fa una pausa per tal de recordar tot el que habia passat en eixa setmana i sense vindre a conte trencà a plorar.

- Carla per que plores?

-Es..que ja no tinc motius per a continuar viva i per molt que m'esforce en buscar-ne un...no en trobe. Es que cada vegada que intente solucionar el problema sols pareix que empitjora mes.

De repent la porta del despatx s'obri amb un soroll estrident i de darrere de la fusta apareix la seva mare.

- Hola Carla.

- Hola mama, que ja es l'hora d' arreplegar-me?

-Si filla es que avui ens amen una mica mes pronte.

Carla es va resignar i se'n va anar amb la seva mare en cara que tenia un fum de coses que dir-li a psicòleg, i es va passar tota la resta del dia cabilejant per que la seva mare la havia tret dalli de cop i repent.