Mara tinguè un matì cuant menys extrany quan arribà al comedor social no hi havia ningú mes que un parell de voluntaris ancians.
- Que ha pasat que no hi ha gent?- Va preguntar Mara a Anselmo, el voluntari més ancià del lloc.
- No se, pareix que no tenen fam avui.- Digué este amb to divertit deixant a veure les seues dents grogues.- Ah Mara ha plegat aço per a tu abans.
Anselmo va anar a l'emmagatzem i va treure una rosa i un paper amb una nota. Li'l donà a Mara i no va dir res mes.
<< Hola Mara espere que la rosa aplegue d'una peça, com et va fer-te un café demà a deixó de les 9:30? Si es un sí, ens veiem demà a la cafetería blava del carrer Colomer.
Fins demà, un policía.>>
YOU ARE READING
L'INSTITUT, L'INFERN DE CADA DIA
Non-Fictiones una histria emotiva sobre el bulling escolar i les seues conseqüencies on es veu la vida d'una xiqueta que vol sobreviure a l'infern.
