L'INSTITUT, L'INFERN DE CADA DIA

* 15 *

El xiuxiueig d'un pardalet va despespertar a Mara, es sentía com en una infinita pesadilla, sols que d'esta no es podía despertar.

Ja feia mes de 3 mesos que havien celebrat l'enterro de Carla, però Mara encara tenia malsons amb aquella imatge.

Es va incorporar, tenia suor fret a la front i unes bosses als ulls que reafirmaven el que ja era obvi, no havia pogut dormir en tota la nit. Va miarar el despertador, 5:45, Mara es va alcar i va anar a dutxar-se, 6:09, s'en va anar a donar un paseig per el seu barri, ja era Maig però feia una mica de fret així que va agafar la jaqueta i es va posar a camianar. Mara no treballava aixi que tenia molt de temps lliure, vivía amb la pensió de viuda i amb els diners que li havien deixat els seus pares de l'heréncia. També ajudava en un comedor social i era voluntaria en l'esglesia del seu poble on anava tots els diumenjes com a cristiana que era.

Mara portava una bona estona caminat cuan es va trovar a l'agent Martínez, però anava de paisà, no portava uniforme.

- Hola agent Martínez- Diguè Mara amb intenció de sonar lo menys deprimida posible.

- Per favor crida'm Carlos, no se cuanes vegades t' ho tinc que dir  - Va dir el jove policía alegrament - Podria convidar-la a un café?

- Donç si que m'apeteix eixe café però no puc, me'n anava al comedor social del carrer Perelló a donar el primer torn de desdejuni. Però et prenc la paraula per a la próxima.- I per primera vegada en molt de temps somriguè.

- Bé Mara ja ens veguem.

Sí, Mara i Carlos es veien de ves en cuant i semblava que s'agradaven. Carlos era 3 anys mes major que Mara, tenia un brillant pel moreno que anava molt be amb els seus ulls color mel, portava una barba molt ben arreglada que a Mara li pareixia fins i tot sexi, media 1'79 que contrastava prou amb l' 1'60 de Mara i era de complexió forta, es notava que li agradava el deport, tot al contrari que a Mara que preferia llegir al sofà senint, al igual que la seua filla, grups com obrint pas o txarango.