Les Cròniques de Nàrnia: el bosc dels stilles

Classe d'història abans de dormir

- Passeu! - diu la Prim obrint la porta de la seva petita casa de fusta

L'interior és molt semblant a la casa dels Castors que ens van acollir durant la nostra primera visita a Nàrnia. És tot de fusta, el sostre és bastant baix i l'espai no és gaire gran. Seiem tots al voltant d'una taula rectangular de fusta, com la resta del mobiliari. Hi ha vuit cadires. Jo sóc entre l'Ed i la Prim. Davant meu hi ha en Peter i als seus costats el Pescapeix i la Susan. Quan arriba l'Orkyde ja estem menjant el segon plat, un peix deliciós. Seu al cap de taula i comença a endrapar.
Mentre mengem ens expliquen les coses més importants que han passat a Nàrnia en els últims 300 anys.
Quan vam marxar, Nàrnia es va quedar sense reis. Mentre es decidia qui governaria el regne, es va posar un substitut. Van posar el nostre amic més fidel, que després de passar 15 anys amb ell es va convertir com de la familia, el substitut va ser el Sr. Tumnus. No va estar gaire al capdavant, ja que només van tardar dos mesos en decidir qui seria el nou rei.
Ens expliquen que el Merlian és el fill de Tarli II, que regnava a Nàrnia abans de que arribessin els stilles. Per això és ell, el General que regna Nàrnia sense que els stilles se n'assabentin.
Ens expliquen que en Peter va fer molt bona feina amb els gegants del Nord, ja que no han tornat a intentar conquerir Nàrnia des del dia en que en Peter els va visitar per última vegada.
Diuen que l'exèrcit narnià segueix sent molt fort. Però que no hi hagut cap espadatxí millor que el meu germà, l'Ed.
L'Orkyde ens informa que demà coneixerem a la Tolnik, la germana d'en Finn. Ens acompanyarà fins a Beruna on s'ha de reunir amb el seu germà.
Ens expliquen perquè hem d'avisar al Merlian de que som aquí. Diuen que fa més de 130 anys, un centaure va dir que havia estat estudiant el que deien els astres. El centaure va dir que segons l'alineació dels astres, unes malvades criatures arribarien al regne i no marxarien fins l'arribada d'uns fills d'Adam i unes filles d'Eva que ja havien estat a Nàrnia abans. Això deixava només com a possibles salvadors al Professor Kirke i la seva amiga Polly o als meus germans i a mi. El Finn arribarà a Beruna en unes 6 hores. Ell avisarà al Merlian i prepararan l'exèrcit. Nosaltres arribarem, segons els nostres càlculs, en unes 16 hores. Ja que des d'aquí tenim 7 hores de camí i no sortirem fins demà, d'aquí a 9 hores.

Recollim els plats del sopar. Ens entreguen una bossa a cadascú i ens demanen que preparem les bosses per prendre demà. Ens deixen menjar sobre la taula i ens diuen que podem escollir. Jo agafo unes quatre pomes, les pomes narnianes són delicioses. Em recorden als pomers que vam plantar al pati principal de Cair Paravel. Agafo dos sarrons d'aigua i dos trossos de pastís de get, un fruit silvestre narnià. Per últim deixo dins la bossa el meu osset de peluix, el portava a la mà al sortir de casa del Professor Kirke. La meva germana diu que ja sóc grandeta com per anar amb un osset de peluix pel món, però no m'importa el que pensi, a part, no sóc tant gran, tinc 9 anys, el mes vinent en faré 10.

Les llúdrigues ens diuen que abans d'anar a dormir anem un moment al menjador, ens han d'explicar el camí que seguirem demà per anar a Beruna. No sé perquè ens ho han d'ensenyar, hem viscut aquí 15 anys, ens coneixem bastant bé el nostre regne. De totes maneres anem cap a la taula on hem sopat. A l'arribar veig un gran mapa estès al damunt de la taula de pedra.

- Bé, per arribar als Guals de Beruna hem de creuar el Gran Riu. - diu el Pescapeix

- Ostres! Gràcies noi, no ho sabia! - diu l'Ed amb el seu característic to irònic

- Si, és clar que ho sabeu, però no sabeu com arribar-hi.

- Estàs dient que no coneixem el nostre propi regne? - diu el Peter abans de que ho pugui dir jo

- Ara mateix no sabeu arribar-hi. Sabieu arribar-hi fa 300 anys. Les coses han canviat majestats, la terra canvia amb el pas del temps i això no és tot. Ho heu vist, Nàrnia és un bosc gegant, el qual no podeu creuar sense l'ajuda d'un narnià que conegui el regne actual. - argumenta la Prim

Quan ens fan entrar en raó, acceptem que ens ensenyin el camí, tot i que demà ells vindran amb nosaltres. Una vegada ens l'han ensenyat, anem a dormir a una petita cambra darrera la cuina.