Després d’ajudar a vestir a l’Olive sortim de casa i l’acompanyo a l’escola. Fa un dia preciós. El sol brilla, els ocells canten i el vent xiuxiueja paraules als arbres.
L’Olive va donant botets mentre taral·leja una cançó. Jo no he fet més que donar voltes a l’assumpte de la Marianne i el Marc. Per molt estúpid que paregui: sí, em vaig enamorar del Marc.
Arribem a l’escola i està ple de nens i nenes. L’Olive s'acomiada de jo i se'n va jugar amb la seva millor amiga, la Lluc, però abans em diu:
-Enrecorda’t de somriure. -i amb un enorme somriure afegeix-. T’estimo.
-I jo titona -sempre que li dic petita em diu que sis anys són molt però encara així, li dic-. Petó d’esquimal?
Llavors m’acoto i ens fem un petó movent la punta del nas. El pare abans de morir sempre ens feia aquest petó i nosaltres dues l’hem seguit fent.
Es dóna la volta i s’allunya corrent cap a la Lluc. Vaig a saludar a la seva mare i li demano si pot donar un cop d’ull a l’Olive que jo he de marxar cap a casa. La seva família sempre ha estat molt amiga de la meva així que sempre ens fan aquest tipus de favors.
Marxo cap a casa però de camí decideixo anar a una altra banda així que tombo cap a la dreta i poso direcció al port. Sempre m’ha agradat la mar, quan era petita el pare em duia a pescar. Mentre ell bevia una cervesa i jo una coca.cola contemplaven l’infinit mar sota un brillant sol que feia el dia encara millor.
M’assec a un banc i l’únic que faig és tancar els ulls i notar la lleugera brisa a la cara. Però llavors sento un miol. Miro al meu voltant i em trobo un gatet mascle de pocs mesos que pareix ferit a la pota. Sense pensar-m’ho dues vegades el cullo i em dirigeixo a la veterinària. He decidit que li diré Brownie, pel color del seu pelatge. Ara el complicat serà convèncer a la mare perquè me’l deixi quedar.
