Tot d’una acabar d’esmorzar comencen a arribar els nois. Primer arriba el Nil amb el Ferra i l’Àgueda, i després la Marianne i el Marc.
-Let’s go to the beach, bitch! -canten el Ferra, el Nil i l’Àgueda a crits pel carrer.
La Bet i jo estem darrera parlant de les nostres coses.
-Doncs jo crec que la Marianne encara no ha oblidat al Jordi.
-Home, és que després de dos anys junts i que l’altre et posi les banyes… -faig un sospir i continuo-. Me n’alegro que surtin junts aquests dos.
-Jo no els veig massa futur -diu i em somriu.
-Potser tens raó, però no em vull fer il·lusions.
-Tot arriba -fa una pausa i sense venir a conte em diu-. Mira quin culet té el Marc.
Esclatem a riure, cosa que fa que tota la colla es giri per veure que passa.
-I ara què us passa nenes? -se’ns acosta el Nil i es posa entre les dues.
La Bet i jo ens mirem i decideixo contestar-li jo.
-Coses nostres.
-I de què es tracta?
-Del bon cul que té el Marc -li diu la Bet.
-Així m’agrada -se'n riu-. Temes normals per a gent normal.
Llavors ens deixa anar i torna amb el Ferra però abans li pego al cul i li dic:
-Tío bueno!
En arribar a la platja i col·locar les tovalloles ens desvestim. Llavors una vegada tots llestos ens mirem i diem:
-Un, dos, tres! -i sortim corrent fins a l’aigua
Fem l’imbècil durant una estona jugant a veure qui aguanta més sense respirar, tirant-nos aigua o pujant-mos uns damunt els altres. Després d’una hora dins l’aigua van sortint a poc a poc fins que quedem el Marc i jo sols, estem un vora l’altre fent el mort.
-M’agradaria ser un peix -diu de sobte.
-A jo un ocell -faig un sospir i tanco els ulls-. Poder volar, allunyar-me de tots els problemes i ser lliure. Escapar.
-Desaparèixer -afegeix.
Ens quedem en silenci una estona i llavors quan parla la veu li sona estranya.
-Ho sento -em diu.
-Per què?
-Per ser un imbècil.
-No ho ets Marc -em torno a submergir a l’aigua i sortir li somric-. En realitat, ets el noi més meravellós que he conegut.
-El mateix dic -m’imita i amb una rialleta em torna el somriure.
-Hauries de dir això de la Marianne no de jo.
Posa una cara més seria i em diu:
-Juli, la Marianne m’ha deixat -baixa la mirada i continua-. Pel seu ex, un tal Jordi.
De sobte, un sentiment semblant a l’esperança sorgeix dintre meu.
-Em sap greu -reprimeixo un somriure.
-Sé que no -em pica l’ull-. El pitjor és que crec que no m’importa gens, em demano a jo mateix: ¿La vaig arribar a estimar? I la resposta sense pensar-m’ho dues vegades és no.
-Almenys no has sofrit, les ruptures fan mal.
-I que ho diguis…
-Tens molta experiència? -li demano encuriosida.
-Doncs no massa la veritat… Tot es resumeix a dues relacions.
-Contem.
-Com tu vulguis -fa un sospir i comença-. La meva primera ex, la Dèlia. Feia força temps que estàvem junts. De petits teníem una d’aquestes relacions de -canvia a una veu aguda de nina petita-: ell és el meu nòvio i jo la seva novia -se m’escapa una rialleta i tornant a posar la seva veu continua-. Però vers els catorze començàrem amb una relació de veritat, si se li pot dir així. El mateix dia que et vaig conèixer, vaig saber que em posava les banyes amb 2 al·lots diferents, i la vaig deixar. L’alcohol i tu em vàreu ajudar a començar a oblidar-me d’ella i el mateix dia aparegué la Marianne. Cerco la meva mitja taronja amb l’esperança que no es paregui ni pèl a ella, l’única dona que em va destrossar el cor -fa un gest posant-se les mans al cor i cara de dolor.
-Ai titó, jo estic igual que tu. El dia que aparegui la meva mitja taronja per favor, que no sigui gay.
-Bé, almenys no heu acabat malament.
-Sí, hauria perdut al meu millor amic
-Doncs jo no vull perdre a la meva millor amiga, tu. Però em vull arriscar
Llavors se m’apropa, acota el cap i em fa un petó suaument als llavis. Em sento endormiscada, però abans que em pugui donar el segon l’aturo i amb un fil de veu li dic:
-No sóc el teu segon plat -faig mitja volta i torno amb la resta, deixant-lo amb les paraules als llavis.
Nota de l'autora:
Sí, estic viva. Després de tot aquell problema amb els capítols, m'he tornat a animar i aquí estic, continuant la petita historieta. Perdoneu l'espera, intentaré no fer-vos esperar tant per al pròxim.
Petons :)
