Historias cortas

Micro relatos de terror(?

Esta vez son micro relatos de terror, así que los dos estarán en el mismo lugar.

Lo de terror es porque era para Halloween, pero mucho miedo no es que hagan :v

AVISO: están en catalán.

                                                                                        - 1:07 -

Era fosc. La lluna estava oculta darrere els núvols, i les estrelles no brillaven. Els carrers estaven en silenci, i les tenebres regnaven entre fanal i fanal.

Mentre observava tot allò per la finestra, un cos caigué sobre meu. Aquell algú em va clavar un ganivet llarg i afilat al pit. Quan agonitzava, vaig mirar l'hora, mentre la sang formava un gran toll al meu voltant i tot es tornava negre...

Era la 1:07.

Em vaig despertar del malson, em vaig girar cap a la finestra i vaig córrer les cortines per veure l'exterior.

Era fosc. La lluna estava oculta darrere els núvols, i les estrelles no brillaven. Els carrers estaven en silenci, i les tenebres regnaven entre fanal i fanal.

Mentre observava tot allò per la finestra vaig mirar l'hora, mentre la porta de l'habitació s'obria...

Era la 1:06.

- SOMNI... o REALITAT? -

Quan em vaig adormir tot el que em rodejava es va transformar en un lloc fosc, fred i tètric. Uns arbres pelats y esquelètics s'alçaven des de la densa boira del terra, i la profunda foscor ocultava tot d'ulls brillants que m'observaven. No. Tots no. Dos petits punts vermell sang traspassaven la boira per clavar-se en mi. Volia moure'm, però no podia. Una urpa d'ungles negres ensangonades em va engrapar el braç, i la silueta d'un cos extremadament alt es va entreveure a través de l'espessa blancor.

-T'he estat buscant... – va murmurar a la meva ment una veu inhumana. – I t'he trobat.

I amb les urpes ensangonades per davant se'm tirà a sobre...

I vaig obrir els ulls de cop. Respirava entretalladament.

-És tan sols un somni... – em repetia, espantada.

****************

A la porta del menjador, una figura molt alta, amb unes urpes enormes, ensangonades, m'esperava.

-Benvinguda... – murmurà.

Y como debéis haber visto, de terror no hay nada.