Intencions...

....

Avui, dilluns comença un altre llarg dia a l' institut.
I què millor per començar el dia que una bona classe de Matemàtiques?
( Això era ironia, obiament)
El profe entra a classe amb la seva cara habitual de "Ja sé que som dilluns però, que hi farem" que personalment em posa dels nervis, sobretot quan em diu "Blanca, posa interès" o "no facis mala cara".
-Són les 8 del matí i toca mates, quina cara vols que posi!
Això és el que li hauria de haber dit...
- U sento Pere
Això és el que he dit...
Passo la classe de matemàtiques, fent veure que escolto i eforçant-me per no tancar els ulls.
Català i música no són la meva passió però intento posar una mica d' atenció. Per fi l' hora del pati. Durant la mitja hora del pati decideixo fer campana, paso de fer educació física, ara faria qualsevol cosa avans de corre com una desesperada.
Em paso tota l'hora tancada als lavabos escoltant música.
Al tornar a la calsse just a punt per fer  espanyol trobo l' Aida
-Tia, aquest estiu serà el de la nostra vida?
- Que dius ? Aquest estiu serà com tots els altres Aida...
- No Blanqueta no!
- Aida explicat!
-Tu dic de cop? - ho diu d' una manera en què s'em posa la pell de gallina, que ha fet ja?
- Diguis!
- Anem les dos de colònies dos setmanes a la platja!
- Que?
-Aixo!
-Que?
- Tia les dos soles! Serà brutal!
-No Aida no serà brutal, jo no vull anar de colònies enlloc.
- Massa tard...
-Com que massa tard?
-No hi ha volta enrere.
-Com? Vai parlar amb la teva mare, li va semblar una bona ideea i... D' aquí una setmana i mitja acabem el curs i marxem!
-No pot ser!
- Si, si que pot ser no vull que et passis un altre estiu a casa com un vampir.
-Ostia Aida m'ho podries haver preguntat abans...
- Era una sorpresa
-Joder Aida...
-T' estimo!
- Jo no!

I així va ser com em vaig  tota l' hora d' espanyol en estat de xoc.
Al tornar a casa parlo seriament amb la meva mare, però no hi ha manera.
Colònies com si tingués 5 anys!
Quina pena!