Intencions...

~ 9è dia ~

Estàvem esmorzant a la cafeteria, jo encara no havia paït tot el que havia passat el dia anterior, havia sigut una tarda totalment surrealista, us explico: en Toni s'havia trencat la cama mentres persseguia a un noi corrent ( si, estáven jugant a això) i ens vam passar la tarda esperant noícies de l'hospital, a les vuit de la ens van comunicar que no podria totnar a les colònies, tots estàvem una mica desanimats i molt cansats així que vam anar al llit d'hora.

I sí, jo vaig dormir a la meva habitació amb la Berta i el Pol a la seva amb els altres dos gilipolles.

Però esclar, no ens podríem quedar sense monitor; sabeu qui substituia en Toni?

La Judit, justament la dona que m'havia enxampat en una habitació amb dos tios, però com que ella està en pràctiques, també havia vingut un tal David per ajudar-la.

Total, dos "novatos" ejercint el càrrec de monitors.

Pefecte.

El primer dia amb els nous monitor va ser com el primer dia que vam passar amb en Toni, jocs cutres amb preguntes cutres. Després de dinar vam fer un circuit per equips, teninc un gran sentit de la competivitat això s'ha de dir , i encara que sigui la més ridícula competició faig el que sigui per guanyar, no estic segura de que això sigui una qualitat bona o dolenta, el que si que sé es que no sóc la única, li notava a la mirada, l'Andreea necesitava guanyar potser amb més ganes que jo, la veritat es que no em queia tan malament, tot al contrari, em penso que li debia molt.  Jo sabia que en Santi no tindria cap problema en "competir" amb ella.

Va guanyar el grup de l'Andreea, en Pol  la Berta i en Mario,  i encara que ho dissimulava, la ràbia em cremava l'estòmac. En Pol em va picar l'ullet, l'Andreea em va mirar amb aires de superioritat, la Berta em va somriure i en Mario tan sols observava el seu somriure. 

Jo estava de mal humor i vaig mirar cap una altra banda, vaig veure els dos monitors, certament feien bona parella ( encara que els separaven uns quants centímetres de distància ).

Jo i la Berta vam anar a la cafeteria a buscar alguna cosa per menjar, alguna cosa insaludablement bona! 

Li vaig preguntr pel Mario i li vaig deixar anar que ell possiblement estava una mica pillat:

- Home no crec que sigui per tant, la veritat quan estem junts no parlem gaire i crec que només li interesa passar a l'acció.

Estava segura que no era així.

- Bueno i tu que?

- Jo que?

- Home tu allò...

- Buf, no ho se.

Es possible que no entenguéu res, es comprensible.

- Mira avui em quedat tots a l'habitació dels nois i diuen que es volen passar tota la nit sense dormir, osigui que aquesta nit serà complicat ,però jo et deixaré un dels meus "recursos a sota el coixí.

Vaig assentir i s'em va dibuixar un somriure idiota a la cara. Patètica.

Estávem tots a l'habitació acabats de sopar, tots exactament no, en Santi havia martxar i només en Pol i en Mario sabien on havia anat, i jo i la berta no paràvem d'insistir per treurels-hi la informació. Quan de cop vaig tenir una ideea, vaig aixecar-me del llit on estava assentada em vaig acostar a en Pol, ell es va quedar parat, em vaig acostar més i més i quan la seva respiració es perdia entre la meva li vaig preguntar a cau d'orella:

- On es el Santi? - de la manera més sensual que vaig trobar, i suposo que no ho vaig fer malament perquè ell no va tardar ni tres segons a escupir les paraules: