Intencions...

~3r dia~

No hi ha res que m'agradi més que despertar-me un altre dia al meravellós alberg al que fa dies que estic presa.
Això d' abans era ironia.
Per si no us ha quedat clar.
El dia que ens espera avui no es gaire emocionant passarem el dia a la platja, per tant jo i la Berta abans de anar a esmorzar ens preparem una motxilla amb l'imprecindible i ens posem cent quilos de crema solar.
Llestes!
La veritat és que per cada minut que passa jo i la Berta ens unim més.
Així doncs decidim anar cap a la cafeteria.
-Tia ves tirant, de seguida t'atrapo!
-Que et passa?
-Res, que el vàter em crida!
-Ens veiem allà doncs!
-Fins ara!
Així que surto de l'habitació al mateix que sento un cop fort provinent de l'habitació dels tres gilipolles.
Era ell.
-Tios m'en vaig a la cafeteria ens veiem allà! -diu bruscament, ni tan sols s'ha adonat de la meva presència.
- Que fas tu aquí?-em diu quan per fi s'adona que l' observo fixament.
-Res, vaig al mateix lloc que tu em sembla.
M' adono de cop que el seu cos prèviament relaxat s' ha tensat i el seu rostre no mostra cap expressió.
-Vas a la cafeteria?
-Si, suposo.
-Doncs anem no?
I els dos caminem pel passadís buit sense dir ni una sola paraula.
-Emmm... Jo vaig a la taula a esperar la Berta- dic al arribar mentres em separo d'ell el més ràpid possible.
No sé perquè però no em sento còmoda al seu costat sento una pressió al meu pit, quan em mira fixament sento com si els seus ulls em penetressin i em puguessin llegir la ment, és com una força superior a mi.
Els meus pensaments són interromputs per la Berta:
- Ei! Ja sóc aquí!
Vam esmorzar les dos aquest cop sense mencionar-li tampoc la mirada del Pol que sentia al meu clatell.
Després d' esmorzar vam pujar directament al bus que ens portaria a la platja.
Va ser un trajecte curt poc més de deu minuts, un cop allà en Toni ens va donar unes regles a complir:
1- Si algú s'ofegava s'enfadaria seriament amb la persona.
2- Evitar picades de medusa.
3- No separar-se molt de la costa.
4- A l' hora de dinar tothom dinava.
5- Si el necessitàvem seria a la terrassa del "chiringuito".
Les 5 normes d'or.
Brutals.
Tot seguit jo i la Berta ens vam estirar al sol disposades a deixar que el sol torrés els nostres cossos que certament semblaven de vampir.
Però encara que només es sentia la remor de les onades, no podia descansar amb pau sabent que a mig metre reposaven les tovalloles dels tres gilipolles.
Passada una estona, quan ja m' havia aconseguit oblidar de la seva presència, es van decidir aixecar i vaig poder observar els seus cossos esculturals.
- Veniu a l'aigua princeses?
- No Mario...
- Perquè no?- La Berta estava a favor del Mario?
Brutal.
- Berta!
- Això, perquè no?- em va retreure el Pol.
- Jo estic bé aquí.
-Doncs perfecte- em va dir amb un to sec on em va semblar veure un punt de tristesa.
Així va ser com em vaig quedar estirada a la tovallola una bona estona més, mentres la Berta babejava al costat del Mario.
Al poc tenps una ombra va envair els rajos solars que m' estaven arribant vaig obrir els ulls i el vaig veure, el seu cos completament mullat i aquells ulls que m'intimidaven.
- Emm... La Berta m' ha dit que si et comprava un gelat t' animaries a banyar-te...- em va dir d' una tirada.
El seu caràcter cambiava radicalment amb l'influència dels seus amics.
- I tu t'ofereixes a acompanyar-m'hi ?
-Suposo.
-Dacord.
Em vaig aixecar, per alguna raó estava nerviosa. Perquè hauria d' estar-ho, que el Pol sigues irresistiblement guapo no volia dir que m' agradés. A mi no m'agraden els 'machitos' també coneguts com a 'gilipolles'.
-Tens diners?
-Esclar.
- Doncs estaria bé que també em convidesis a mi no creus?
- Mira ara el cavaller necesita l' ajut de la princesa...
- Ara jo sóc el cavaller?
Merda! Crec que m' he posat vermella.
- No els cavallers són més ambles.
Els seus ulls es van obrir.
- No sóc amable?
Se'm va acostar més del que estava acostumada i aquells ulls em van mirar amb profunditat.
Vaig tardar uns segons a respondre, inconscientment vaig olorar el seu aroma; olorava a mar a sorra de platja i a calor.
- No és això el que m' has demostrat.
- Hauré de millorar- aquest cop encara s'em va acostar més, no podia més, ell s'en va adonar i es va apartar.
-De quin gust voldràs el gelat?
Em va mirar sorprés.
...
De tornada tothom estava cremat i cansat.
Vam sopar ràpid tothom estava afamat.
I jo i la Berta vam anar cap a l'habitació.
- Tia entre tu i en Pol veig molta química no?
-Pro que dius?
- Tia em marxat els dos sols amb dos gelat a caminar per la platja...
-Això no vol dir res.
- M' estàs negant una veritat?
- No t' estic negant res!
-Això vol dir que ha passat alguna cosa!
- Que ? Berta! Para de preguntar-me això.
- No pararé fins que m'ho expliquis tot.
-D'acord, però et juro que no ha passat res del que tu et penses i que a mi en Pol NO M'AGRADA!
-Si, si el que tu diguis...
- Aver li he comprat un gelat i deprés hem anat a caminar em parlat de tot i ens hem banyat.- sols em vaig descuidar de dir-li que quan ens vam banyar pensava que em tornava boja i parlar amb ell era súper agradable.