Intencions...

~5è dia~

-Blanca!
-Blanquetaaa!
-Despertat!
M'esperava un altre llarg dia!
Avui, no se perquè em trobava cansada, esgotada, em suposava un gran esforç aixecar-me del llit.
Vaig recordar el que havia fet el dia anterior.
De cop vaig somriure.
En Pol...
Blanca treu aquest somriure idiota de la teva cara aixecat i ves a esmorzar!
El meu cervell començava a funcionar.
Vaig estar preparada en mig minut, vaig donar l'últim toc al mirall i em vaig adonar que avui estava tremendament guapa!
Els meus cabells ceien, perfectament llisos, per damunt de les meves espatlles, la meva cara estava brillant i els shorts blancs quedaven impresionants amb el top que havia escollit.
Brutal.
Jo i la Berta vam anar cap a la cafeteria, allà no ens vam trobar a cap integrant del nostre grup.
Normal.
Ja era una mica tard, normalment estaven tots ja reunits, així que ens vam afanyar a esmorzar i vam anar cap al punt de trobada.
-Bon dia! Tan puntuals com sempre noies.-ens va saludar en Toni amb un somriure irònic a la cara.
Avergonyides ens vam assentar.
La meva mirada es va desviar cap Pol inconscientment, i quan em vaig adonar que ell també m'obsevava i les  nostres mirades es van creuar la vaig apartar ràpidament.
De sobte vaig veure una cara desconeguda.
És veritat ! La noia nova.
-Nois, ahir a la nit ja us vaig presentar l'Andreea, però no vam tenir temps de que la coneixesiu i s'integrés al grup...
En Mario va alçar la mà.
-Diguis Mario.
-Toni es pot saber perquè s'integra al grup quan les colònies ja han començat?
-Bueno Mario... Aquest tema...Potser... No sabria...
-Em van expulsar del grup on estava per conducta inadequada.
-Tenim una"malota" al grup? Va dir en Mario entre somriures.
-Jo no diria això Mario...
-Es exactament això Mario.- va replicar l'Andreea.
-D'acord, doncs com us deia avui farem uns quants jocs per conèixer millor l'Andreea i per integrar-la al grup i després tindreu la tarda lliure. Començem?
Els famosos 'jocs d'integració' resultaren ser els mateixos que havíem jugat el primer dia però amb l'Andreea l'únic que en Toni els hi havia cambiat el nom perquè no es notés.
Molt ingenios Toni.
Resultava ser que la nostra nova amiga o millor dit, companya era un any més gran, li encantaven les pel·lícules de por, adorava el rock i detestava tot el demés.
Canviant de tema, durant el joc no havia tingut oportunitat de parlar amb el Pol, i a l'hora de dinar tampoc, ja que en Toni li ha semblat adequat que dinessim tots junts.
Al acabar tothom s'ha retirat a les habitacions.
Jo i la Berta estvem parlant quan de cop es van sentir uns cops a la porta, potser eren els nois...
Vaig anar a obrir i l'Andreea va entrar d'una revolada, sense demanar permís ni res es va assentar al meu llit i en va mirar.
-Hola Andreea, volies alguna cosa?- va dir la Berta
-Si- va contestar secament.
-Vols que t'ajudem amb alguna cosa?- vaig intentar dir jo per no semblar maleducada.
-No, només he vingut a informar-vos.
-A informar-nos? De què?
-Avere noietes no estic per històries, dels quatre tios jo vull en Mario aquell i en Pol, o sigui que no us acosteu a ells els altres dos us els podeu quedar.
Ens vam quedar perplexes.
Acabava de sentir el que acabava de sentir?
No em sortien les paraules.
Qui és pensava que era?
-Escolta maca, primer de tot els nois no són de ningú, per favor com si fossin animals! I després qui et penses que ets per decidir amb qui podem o no podem parlar?- la Berta estava furiosa.
-Ja veig el que passa... També us agraden aquells dos, d'acord doncs aleshores no espereu que siguem amigues maques, jo sempre aconsegueixo el que vull, sempre.-i va marxar de l'habitació.
Jo estava muda.
-Blanca et pots creure el que ens ha dit?
-Blanca?
Per fi vaig reaccionar
-Qui, qui és pensa que és?
Brutal.
Jo i la Berta teníem clar que no ens deixariem intimidar per l'Andreea i que no deixariem que es quedés ni amb en Pol ni en Mario.
Mai.
Truquen a la porta, espero que no torni a ser l'Andreea.
-Hola princeses!-em Mario que , per sort, anava acompanyat d'en Pol.
-Hola Blanca.-em va saludar amb el seu enorme somriure.
-Ens acompanyeu a buscar unes pilotes per fer un partidet de fútbol?
-De fútbol?-em vaig queixar.-No podríem fer un partit de bàsquet?
-Com vulgui la senyoreta.-
-Doncs jo i la Blanca anem a buscar les pilotes!
I de repent em va agafar la mà i ens vam perdre pel passadís.
Sentia una dolça escalfor que envaïa a poc a poc tots els racons del meu cos , i no em vaig poder estar d'ensumar l'aroma que en Pol desprenia, exquisit.
Varem caminar pel silenciós passadís en silenci, però un silenci per a res incòmode, un silenci agradable i relaxant.
-Esperam aquí de seguida surto amb dos pilotes.
-Com vulguis.
L'habitació del material no era com la del meu institut minuscúla i fosca, la veritat és que era bastant ampla.
-Hola, quan temps.
Merda.
-Que vols ?
Deixar-te fora de joc.
I l'Andreea em va clavar una empenta i em va tancar a l'habitació de materials.
Vaig sentir el que semblava un soroll de clau.
Merda.
- Pasa una bona tarda aquí soleta !
I vaig sentir uns passos que s'allunyaven.
-Blanca tot bé?
En Pol es va acostar, va sortir de darrere d'un armari amb dos pilotes de bàsquet.
-Em sembla que no les necesitarem aquestes pilotes...
-Que dius? Com és que has tancat la porta?
- No has sentit res?
-Que hauria d'haver sentit?
- La noia nova m'ha deixat tancada aquí.
-Ens ha deixat tancats ?
-Ella pensa que estica jo aqui sola però si , ens ha deixat tancats.
-Perfecte.
Vaig intentar buscar la ironia en aquell " perfecte" , no la vaig trobar.
-I que vols fer?
- Res suposo.
-Res? Això sona avorrit.
-Proposa alguna cosa geni.
-Ens podem fer preguntes, per conèixer-nos millor- em va dir amb mig somriure.
-Sona bé...Comença.
-Color preferit?
Vaig riure davant d'aquella pregunta tan estúpida.
- El vermell.
-Pequè?
-Em transmet seguretat i força, m'encanta.
-Et toca.
-Que t'agrada fer?
-Moltes coses!- va dir rient.
-Tinc tot el temps que vulguis.
-M'agarda jugar a fútbol m'agrada menjar, m'encanta dormir, m'encanten les matemàtiques i potser m'agrades tu.
Mare meva .
Que es suposava que havia de fer en aquests casos?
Ell com si res em va dir:
- Em toca!
-Tens nòvio ?
-N-no...
-Tens novia?
-No.
Es va fer el silenci quan de cop es van sentir uns cops a la porta.
-Blanca, Blanca! Estàs aquí? Ara vaig a buscar les claus tranquila.
-Soc aquí!
Merda.
El Pol es va acostar a mi, lentament em va mirar al ulls, el tenia a centímetres sentia la seva respiració i notava els batecs del seu cor.
-Em permets fer una cosa ?
Vaig assentir.
I ell suaument es va atansar més a mi fins que els seus llavis es van tocar ell va deixar anar un:
- Perfi...
I jo em vaig fondre en les seves paraules.
Els llavis ballaven en una perfecta sincronia; primer més ràpid després més lent, em va agafar amb força va apretar el meu delicat cos contra el seu abdomen ferm i jo bruscament el vaig agafar per les espatlles i vaig sentir la seva escalfor.
Cada cop anava més ràpid cada cop més passió.
Un soroll de claus va irrompre el millor petó de la meva existència .
Instantàniament ens vam separar.
-Blanca estàs bé? Que hi fas aquí Pol? Espera us eu quedat tancats els dos junts?
Vaig mirar el Pol , ell em va mirar a mi, vam somriure.

Holaa merci per la paciència, he passat per moments difícils, espero que ho entengueu però ara tornaré a estar activa.
Instagram @albaa_009
Gmail acisque108r@gmail.com
Petons ♥️