Intencions...

~INSTINTS~

Uau!
I sort que els vaig observar...
Un amb uns cabells castanys que contrastaven amb els seus ulls blau marí. L 'altre tenia un somriure impresionant uns cabells de color mel i els ulls d' un verd brillant. L' últim tenia un posat misteriós, era el més alt dels tres, tenia el cabell ros i els ulls turquesa molt clars.
Llàstima, tan guapos però tan...
Gilipolles.
-Nena, aquí ens assentem nosaltres. Fot el camp!- em va dir el dels ulls blau marí.
- Primer, tinc nom i segon no em moure d' aquí busqueu un altre lloc- que s'han pensat?
-Mira nena no m' importa com et diguis i no penso buscar un altre lloc, per última vegada fot el camp.
- Ni de conya.- no penso deixar que tres descelebrats m' intimidin.
- Tu mateixa nena.
Aquestes persones tan idiotes m' irriten.
Vaig passar el final del viatje tranquila, sense maldecaps per part dels tres gilipolles.
Parada per parada l' autobús s'anava omplint de adolescents. Per fi el conductor que feia cara de "vull anar a casa a dormir" ens va anunciar que aquesta era la última parada.Per fi! Ja era la quarta vegada que la meva 'playlist' es repetia. Van pujar tres noies dos d' elles es van assentar juntes l' altra sorprenentment es va dirigir al seient del meu costat que encara estava buit.
- Hola, em puc assentar?-em va dir ella ; era alta i prima tenia el cabell castany i uns ulls enormes del mateix  color.
-Si és clar! Vens sola?
-Si... Tu també?
-Si, que ve sembla que tothom ve acompanyat... Em dic Blanca i tu?
- Berta.
Vam estar parlant de tot, em va caure molt bé li vaig explicar el que va passar amb l'Aida i vam riure molt.
Potser podria treure alguna cosa bona d' aquestes colònies.
Pocs minuts després vam arribar a l'alberg.La veritat no era gran cosa...
Ens van reunir a tots i ens van dir que estariem aquestes tres setmanes convivint amb set nois i noies, ens separarien en grups, espero que em toqui amb la Berta!
1r grup:
......
2n grup:
......
Fins que al final ....
3r grup:
Blanca
Berta
Mario
Santi
Pol
Diego
Sara

De veritat? De veritat?
Estava contenta, m' havia tocat amb la Berta però a que no sabeu qui eren en Mario el Santi i el Pol?
Doncs sí, els tres gilipolles.Genial.
Els tres em van dedicar un somriure còmplice. El que em faltava, li vaig explicar a la Berta el que va passar al bus entre ells i jo.
El nostre monitor es deia Toni, ens va portar a les nostres respectives habitacions.
Jo i la Berta ens vam demanar la única habitació de dos persones era àmplia i els llits eren còmodes no podia demanar més.
Per sorpresa meva els tres gilipolles es van agafar l'habitació 16 ( la nostra era la 15) perfecte, 3 setmanes dormint al costat de 3 descelebrats.
Ens van deixar mitja hora per instal·lar-nos.
Després vam anar a dinar tot el grup.
I vam fer el típic i estúpid joc de  presentacions.
Vaig descobrir que:
1 )El moreno amb els ulls blau marí era en Mario.
2) El del somriure i els ulls verds era en Santi.
3) El ros, d'una mirada turquesa clara i de posat misteriós es deia Pol.
4) La Sara i en Diego eren germans.( I una mica rarets)
5) La Berta s'ha convertit en la meva salvació. de
Entre jocs infantils i acudits sense gràcia va arribar l' hora de sopar i per fi ens vam poder retirar.
Jo i la Berta vam decidir anar a dormir aviat, havia sigut un dia molt llarg.
Això era la nostra intenció.
Però uns molestos cops a la paret, procedents de l' habitació dels tres gilipolles no ens deixaven.
Vam començar a picar nosaltres també.
Més fort cada vegada, més i més fort.
Començava a resultar divertit
Fins que va passar l' inevitable, el Toni ens va renyar i ens va castigar, demà ens quedaríem sense activitats i ens quedaríem tancats a les nostres respectives habitacions.