Juntes toquem el cel

PER BAIX LA TAULA

Quan em vaig despertar me'n vaig adonar, estava tota nua, exhausta. Alba, quin nom tant bonic, recordo quan la nit anterior retronava per aquella habitació.Alguna cosa em va fregar un pit, al girar-me vaig veure un somriure preciós en uns llavis humits i rosats, va obrir un ull i va veurem, el somriure va augmentar, els seus llavis es van fregar amb els meus i em vaig exaltar, ja estava desperta del tot.

Vam anar a esmorzar, duia posada una camisa que vaig trobar a la porta del seu armari, quasi nua per complet vaig contemplar com feia un esmorzar més saborós que els seus llavis la nit anterior.

Me'n vaig anar d'aquella casa amb cara de felicitat i amb moltes ganes de tornar a veure a Alba, ja tenia el seu núm. de telèfon així que vaig decidir que li trucaria a l' arribar a casa, no em va donar temps a trucar-li, ho va fer ella, la seva veu passava pel telèfon i entrava al meu cervell amb una suavitat que no reconeixia. 

Després de quedar per a dinar, vaig anar a vestir-me per a tornar-la a veure amb el seu somriure ben posat, em vaig posar una faldilla negra amb flors vermelles, uns botins negres i un jersei negre. Ens vam trobar al restaurant, allí vaig poder observar un altre cop la seva bellesa, vam estar parlant una mica de tot, i en això que per baix de la taula vaig notar alguna cosa que em fregava la cama per la part de dins, poc a poc me'n vaig adonar que aquesta cosa que em fregava era el seu peu, s'havia tret les botes, el seu peu pujava poc a poc, molt lentament i cada cop era mes prop del seu destí, després d'uns minuts d'estar mirant-nos als ulls, em va agafar de la mà i ens en vam anar al lavabo.