Juntes toquem el cel

UN AMOR A PRIMERA LLETRA

Em dic Maria i tinc 25 anys, sóc alta, tinc els ulls de color marró fosc i els cabells iguals. M'agrada llegir i em considero una noia divertida, interessant i activa.

Era un dia clar, amb alguns núvols blancs i daurats pels costats gràcies a la llum radiant del sol. Solament em faltava creuar dos carrers més per a arribar a casa, venia de la biblioteca amb un llibre a la motxilla i amb dos mes a les mans, mentre caminava pels carrers de Barcelona, anava llegint la contraportada d'un dels llibres, fins que al girar en una cantonada em vaig emportar una noia per davant i vam caure les dues a terra. Era d'estatura mitjana, amb els cabells d'un color molt estrany, era una mescla entre color marró clar i com el taronja del foc, tenia els ulls de color mel i ametllats, el nas no el tenia molt petit però tampoc el tenia molt gran, i els llavis, vaja llavis, eren d'un color rosat-vermellós perfecte, eren carnosos i tenia els de la part de baix més gruixuts. Portava una cua no molt llarga, un jersei de color blau turquesa molt fluixet, i uns texans de color blau elèctric.

Al caure, crec que ella també es va fixar amb mi, perquè al igual que jo ens vam fer una repassada amb la mirada, fins que es van creuar i ens vam quedar mirant-nos fixament, vam reaccionar al cap d'uns segons i ens vam posar a riure.

Després de recollir del terra tot el que ens havia caigut, vam seguir els nostres camins, al arribar a casa vaig deixar els llibres al moble del rebedor i me'n vaig anar a la dutxa.

Al sortir de la dutxa, portava posat solament la tovallola de color rosa clar, baix de la tovallola, anava nua per complet, de cop i volta em va sonar el telèfon, vaig contestar i pel que es veu, l'altra noia en la qual havia xocat, s'havia emportat un dels meus llibres on hi havia el meu punt de llibre preferit, al meu punt de llibre preferit hi havia escrit el meu número de telèfon i el meu g-mail. Al cap d'un llarga estona parlant, vam quedar en un parc per a que me'l tornés. Em vaig posar una camisa blanca amb uns sostenidors de color blanc, i uns pantalons de color blau texà. Al arribar al parc la vaig veure, vaig sentir aquelles papallones al estómac i no en vaig fer cas, els meu ulls brillaven al igual que els seus, es van creuar les nostres mirades i els nostres somriures tímids, sortien d'amagat i es deixaven veure.