Aquell estiu

II

Vaig arribar a casa empanadíssim sempre em passava després de veure la Mònica, era tan maca.
Estava a l'habitació i m'havia de dutxar, vestir i mirar si sopava alguna cosa. No en tenia massa ganes d'anar però no em podia perdre una festa si hi anava la Mireia, estava com una cabra, i vaig pensar que aquesta amb l'alcohol havia de ser un festival.
Vaig sortir cap a casa el Miki i al bus em vaig trobar a en Ricard, un xaval de la meva classe molt simpàtic però una mica raret, d'aquests que els hi agraden molt els videojocs, però quan el treus del seu tema estrella és un tio com cal. Ens vam entretenir tant que ens vam saltar la parada, ara caminar.
En arribar a la casa estava tot muntat, segur que ho havien fet els seus pares, no veig masssa el Miki preparant aquestes coses. Vam ser els primers en arribar i vam anar a saludar a la seva mare, tot molt cordial.
Va anar arribant la gent i cada cop hi havia més música i més alcohol.
Finalment va arribar la meva colla, tota junta, segur que havien quedat sense mi, però avui no em puc queixar ja que tampoc podia quedar amb ells... Odio que em facin això.
Em vaig ajuntar amb ells, m'han explicat que han anat a fer una bolera. En fi... Un cop ha arribat la colla de noies no els hi hem fet ni cas estàvem nosaltres al nostre rotllo i han estat elles qui ens han vingut a saludar, per fi tranquem amb la societat aquesta tan masclista on els homes hem de ser qui anem a saludar.
Amb les noies ha començat oficialment la festa, en Pere un de la colla ha començat a liar-se els habituals porros, i les noies doncs havien portat tot l'alcohol.
M'estava servint quan de sobte veiem que la Mireia es puja a una taula i crida: "benvolguts i benvulgudes em permetreu presentar-li's a la parella de la nit, en Dídac i la Mònica". Tothom aplaudia, jo no sabia on ficar-me puc semblar molt xulo però quina vergonya...
La Mònica que és mes valenta per dir-ho d'alguna manera em va agafar de la mà i em menjar la boca, em vaig quedar en shock.
Quan per fi va acabar aquella tortura i vam baixar els meus amics em van felicitar, quina tonteria això de felicitar per aquestes coses.
Més entrada la nit, em vaig posar q ballar amb la Mireia, que brutal! No havia rigut mai tant, quina noia, és una crack, amb ella sempre ric, d'aquelles persones que sempre em donen bon rotllo.
La Mònica m'anava mirant, aquestes mirades em poden, vaig anar a parlar-li i em va fer el gest dient-me segueix-me. La vaig seguir, em va portar als lavabos de la casa.
Allà la vaig agafar i la vaig emportar contra la porta i vaig anar baixant la meva mà a allà ja us imagineu on va acabar, mentre li anava fent petons el coll, notava com respirava a la meva orella. Això encara em posava mes, li vaig treure la samarreta i ella a mi els pantalons, va anar baixant i va començar a menjar-me-la. Jo l'anava acariciant i ella em mirava... Després li vaig donar la mà i la vaig sentar sobre el water, la vaig mirar als ulls i li vaig dir que era el millor que m'havia passat en temps. Li vaig fer petons a les cames i vaig anar pujant fins a menjar-li el que vindiria a ser el cony, mentre ho feia m'anava agafant dels cabells, cosa que encara em posava més.
De cop, en Miki va trucar la porta, puto Miki... En realitat va ser graciós els dos vam començar a riure i ell ens va dir que ara començava un jo mai mai que si volíem jugar, ens vam vestir i vam anar, en veure'ns despentinats va riure's.
Eren 10 o 15 persones jugant al jo mai mai, tots els gots plens. Vam començar amb preguntes fàcils i tothom anava bebent, cada cop la cosa anava pujant de to, s'estava posant interessant el joc, de cop en Biel salta i diu: "jo mai mai he tingut somnis eròtics amb algú de la classe amb qui no m'haig liat"... Ups, vaig mirar a la Mònica i vaig beure amb total discreció, quan em va veure va flipar.
Més tard la cosa ja va anar baixant i ens en vam anar a casa.