Aquell estiu

VIII

Va arribar el moment, vaig sortir de casa, feliç però amb una incertesa de no saber que passarà, i que podia passar de tot i jo ho sabia.
Vaig arribar al portal del noi i vaig picar al timbre vaig saludar a tothom i em vaig acomodar, ella no hi era, així q vaig parlar amb els que eren els meus amics, eren tan macos. M'agradava perquè son d'aquella gent que desprèn bon rotllo sempre res comparat amb els amics amb qui estava acostumat a estar, que ja els coneixia i no em sorprenien mai...
Mes tard va arribar ella, anava vestida amb uns shorts i una camisa blava de flors, estava espectacular. Quan va arribar vaig veure que em buscava, en veurem la vaig anar a saludar, era tan maca, ens vam fer dos petons i li vaig dir: "ui que formal, no?" i si, va somriure.
Vam estar parlant una estona sobre política, aquest cop a la cara, em va agradar com s'expressava, quin accent, haig de reconèixer que em posava tonto.
Vam començar a beure i alguns van començar a liar-se uns porros, jo vaig dir que no, sempre he estat molt fidel als meus principis. Em va sorprendre que allà era molt fàcil dir que no, a les festes on havia estat fins en aquell moment era difícil i la gent insistia allà no.
També van posar música, molt correcte sense reggeton ni coses d'aquestes, vam ballar i durant la cançó de Doctor Prats, "Les teves pigues"
***és la de d'alt***
ella em va mirar, m'hi vaig acostar. I vam ballar plegats, la vaig agafar de les caderes i ella va ballar molt rítmicament amb les seves mans per sobre les meves espatlles, en aquell moment, no aguantava res i m'hi vaig llençar, ella em va seguir va ser un petó molt tendre, suau, curt i tendre, sobretot tendre.
Després quan va acabar la cançó vam anar al sofà i allà...
Em vaig asseure, ella es va posar al meu costat la vaig abraçar mentre l'acariciava la cama i a cau d'orella li vaig dir: "Em fas molt feliç". Ella va somriure, feia cara de voler jugar, em va agafar dels cabells i em va fer un petó, aquest ja no era tendre aquest era ple d'intenció i em va ficar la mà per dins dels pantalons, vaig anar directa al seu coll, li vaig posar la mà per sota els seus pantalons, el pols se m'accelerava per monents, mentre la tocava ella m'acaronava els cabells, la seva respiració l'escoltava a cau d'orella, i anava accelerant, estàvem molt calents, la vaig agafar de la mà i la vaig posar sobre meu em va tocar els abdominals i va anar baixant, recordo que estàvem al sofà i amb la gent per allà, em va començar a descordar els pantalons, la vaig aturar i li vaig dir que en aquell moment no, que estaven tots i me la vaig emportar a una habitació d'aquella casa, la vaig empotrar contra la paret, em vaig treure la samarreta i em vaig agenollar, vaig anar baixant i li vaig anar fent petons al melic vaig seguir baixant i vaig arribar, petons en llengua amb els seus llavis de baix, ella anava respirant molt fort.
Després vaig pujar i li vaig tornar a menjar la boca. De sobte algú va picar la porta es va pujar els pantalons i em vaig posar la samarreta ràpidament. Estàvem a mil. I el noi de la casa va entrar ens va fer fora i la vaig acompanyar a casa seva quan vam arribar allà, em va fer un petó i jo li vaig dir, em fas tan feliç Carla, va somriure i jo desesperadament la vaig abraçar però en entrar a casa seva va fer cara trista i amb un somriure em va dir: "ens veiem demà". Em vaig preocupar. Aleshores vaig escoltar una veu d'un home dins la casa, l'home deia: "Què son aquestes hores? Mala puta!" em vaig quedar en shock. No sabia com reaccionar i de cop em vaig posar a plorar. Una tristesa em va inundar.