IV

31 0 0
                                    

Acabava d'arribar al poble els meus avis no hi serien fins la tarda, havia acabat de dinar i em vaig estirar a la hamaca. Vaig pensar que potser no estava tant malament allò i que potser m'ho passaria bé i tot, ràpidament se'm van esborrar aquells pensaments quan vaig veure que de dins de la cuina va sortir la piula, la gossa, dels meus avis, sabia que m'estava demanant de que la dugués a passejar però... Ara? Feia tota la solana i quina mandra que feia... Ella va insistir i finalment, vaig accedir. Quan vam sortir, vam passar per tots els carrers i places del poble, estava tot igual que sempre, igual de tranquil, i quan estava ja tornant em vaig girar i vaig veure a la noia més guapa que mai m'hagi pogut  imaginar uns ulls blaus, color mar, molt intens, uns cabells rossos trenats... Està amb mes noies, semblen de la meva edat però potser no, realment no ho se. Em va mirat i se'm va tallar la respiració, em va dedicar un somriure tan dolç i tan tendre que gairebé em cau la baba.
"Dissimula" , vaig pensar.
Vaig veure que quan vaig passar em va seguir mirant, quan ja tornava a casa la seva imatge em va venir al cap, que maca que era, "veus com potser si que ho passarem bé", penso. Em vaig prometre que si la tornava a veure  li diria algo.
"Crec que li he agradat", em dic. Sinó no m'hagués somrigut, estava fet un embolic,
Aleshores ja van arribar els avis vam sopar vam fer una partida a un joc de cartes i l'avi se'n va anar a dormir, quan em vaig quedar sol amb l'àvia li vaig explicar les novetats, les notes i també la trobada amb la noia del poble. Ens vam posar un programa dolent de telecinco i ens vam adormir.

Aquell estiuWhere stories live. Discover now