Aquell estiu

V

El dia següent pel matí l'avi em va obligar a anar a buscar tomàquets a l'hort amb ell i després l'àvia em va fer anar treure les escombraries, i em va dir: "a veure si et tornes a trobar a la noia". I efectivament, me la vaig trobar passejant un gos, el vaig anar a acariciar.
-Vigila que mossega- i es va riure amb aquell somriure tan dolç del primer dia.
- A mi no- vaig contestar en to simpàtic - em dic Dídac i tu?- i li vaig anar a donar la mà.
-Carla, soc d'aquí de tota la vida tu? Perquè per l'accent, diria que ets un pixapins de cap a peus.
- Algo així - vaig contestar amb un somriure
I ens vam despedir 
Vaig aconseguir parlar amb ella sense que em caigués la babeta.
Quan vaig tornar a casa li vaig explicar a l'àvia i ella amb tota la calma del món em va dir: "veus jo ja sabia que hi era". Quina barra !
Vam anar a dinar al restaurant preferit de l'àvia i al acabar vam tornar cap a casa a fer la migdiada, no portava ni un dia i ja me'n estava afartant de tanta tranquilitat. Total que vaig agafar i li vaig dir al meu avi: "Això per gent de 70 anys està molt bé, però jo soc jove i necessito tenir coses a fer o amics amb qui quedar".
Ell em va dir que aquella tarda em portaria al bar del poble, jugava el Barça, i em va dir que tots els nanos del poble anaven al bar a veure el futbol, quina vergonya.
Va arribar la tarda i vam anar cap al bar, jo no tenia massa esperances tot s'ha de dir... Allà hi havia un grupet de nois una mica mes grans que jo veient el partit, l'avi va agafar i va esclatar: "mireu aquest noi es diu Dídac es el meu net, que no és massa del Barça que diguem... Però es bon tiu, que s'ha de quedar amb els avis aquests dies i vol fer amics del poble apa aquí us el deixo".
Van flipar i jo també. Em va agafar uns cadira i em va fer seure, quan va marxar em vaig disculpar i els nois van dir que no passava res se'm van presentar i em van dir on vivien. No els havia vist mai i eren veïns meus... Vam estar xerrant sobre futbol i de sobte m'han preguntat per quin era el meu equip... Que havia de dir? Que era de l'Espanyol? Nono, que em pegaran. I un em diu: "no seràs del madrid?" i em vaig llençar : "no, pitjor. Soc perico". Crec que els hi va fer gràcia i vam seguir parlant, en acabar el partit em van dir si a la nit volia anar a donar una volta amb ells i les noies del poble. Vaig accedir sense pensar-m'ho.