Aquell estiu

VI

Era de nit i anàvem a sopar, mentre ho fèiem li vaig explicar a l'àvia la vergonya que m'havia fet passar l'avi i ell, anava rient, quin tiu! Crec que si hagués tingut la mateixa edat que ell hauríem sigut molt amics ell i jo. En resum que li vaig explicar que els nois eren molt simpàtics i que m'havien proposat de sortir a donar una volta amb ells i les noies del poble.
L'àvia va somriure i em va dir: "No hi voldràs pas anar?"
I jo li vaig dir: " Bueno no en tinc cap necessitat, però abans que quedar-me aquí i jugar a les cartes, doncs si..."
Va deixarme anar sense cap problema, minuts mes tard vaig rebre un missatge d'un d'ells que em deia que havien quedat a les nou a la plaça de la vila.
Estava nerviós, ho haig de reconèixer, no sabia on ficar-me però em vaig dirigir a marxar de la casa, quan vaig arribar a la plaça vaig dubtar, però sense por em vaig acostar.
-Bona nit pixapi- em van saludar
Jo vaig saludar un per un a tots els nois i em vaig presentar a les noies.
Per sorpresa meva, la Carla no hi era. Oh! Quina pena amb la esperança que tenia en que hi fos...
Em van començar a fer preguntes de que hi feia allà, quina edat tenia i que d'on era. Em
va fer gràcia el seu accent però em semblava deliciós. Vam establir una conversa força còmode, podríem dir que per fi havia fet amics en aquell poble. Abans de marxar ens vam intercanviar instagrams.
Vaig tornar a casa a les dotze tocades, la meva àvia estava asseguda a la butaca del menjador i em va preguntar en to amenaçador que que eren aquelles hores, jo vaig dir-li que normalment sortia fins mes tard i em va dir que ja parlaria amb ma mare. Quan va acabar amb el tema dels horaris va canviar totalment l'expressió i em va demanar per la noia, em va fer mal que m'ho preguntés, ja que portava pensant en ela tota la nit... En veure la meva cara ho va entendre tot.
Quan estava al llit, vaig acceptar les solicituds dels meus nous amics, i vaig buscar si coneixien a alguna carla i efectivament la noia en qui tan havia pensat ara ja la tenia a l'instagram, tot un objectiu aconseguit la veritat.
Tot cofoi la vaig stalckerjar, era tan maca... Quins ulls, em portaven boig. I de sobte, màgia, em va obrir.
Vaig fotre un sal del llit tot content, només deia hola, però això volia dir que m'havia reconegut.
Vam estar parlant tota la nit i em va explicar que no li havien deixat quedar perquè el seu pare no la deixava. Pobreta...