Imagine

3. Problemes Existencials

-Vas en serio que li demanaras?- em va dir la Martina- jo seria incapaç de demanar-li al Chris que balles amb mi aquesta nit.
-Perquè no? Si no li dic res mai aconseguiré res-li vaig respondre.
-I si diu que no?- va dir la Greta.
-Pos que el bombin!- vaig respondre, vaig sonar bastant segura, però en realitat estava morta de por. Aquella nit, la nit de Dijous, era la ultima nit que passaven a les colònies, i es feia un ball de mitjanit (tot i que no era a les 12 era com a les 10 o així, però que hi farem, li van posar aquest nom).
Després de dinar vem anar a les cabanes, i jo em vaig decidir de buscar al Marc d'una vegada. El vaig trobar sentat en una roca apartada de la resta, estava amb el mòbil.
-eh.. hola Marc- li vaig dir intentant no passar desapercebuda- eh... ah... hola Afríca- em va dir sense prestar-me gaire atenció - t'haig de dir una cosa important Marc- vaig dir anant directament al motiu de la conversa- que passa...- va dir ell després de tancar el mòbil. I li vaig dir, li vaig dir que em vaig enamorar d'aquell somriure, d'aquells ulls, que em vaig enamorar d'ell des-de'l dia que el vaig veure.
-mai...- em va dir. I s'en va anar. Em va deixar allà plantada. Plorant. Després d'aquella confessió que feia molt temps que m'havia guardat simplement per les meves millor amigues. Vaig seguir el camí de baixada, amb la intenció de no Trobar-me a ningú, ja que cada vegada m'estava allunyant mes d'on estava tothom. Al final del camí hi havia un tross de terra i arbres, seguits d'un camp d'algun pastor de per allà. Vaig seguir caminant pel voltant del camp.
-hola!- de cop, l'Arnau va "baixar" d'un arbre al que estava sentat. Quan dic baixar vull dir que es va tirar enredere i estava penjat de l'arbe boca abaix. Jo li vaig fer un somriure tímid, però ell no s'el va creure.
- Que et passa? Perquè plores?- va dir baixant ara si d'aquella branca. Li vaig explicar tot, de dalt a baix, amb tot luxe de detalls. En les seves expressions es notava quan algo li afectava de veritat i quan li venien ganes de matar a algu (Marc) . Basicament, li vaig explicar el meus problemes existencials. Al acabar em va abraçar, jo em vaig apartar, a la Valentina li agradava l'Arnau, i jo no volia perdre la seva amistat, es una de les persones a les que mes estimo, encara que sembli molt superficial, es com una ceba, a cada capa que li treus es mes empàtica i al final de tot, veus que es una de les persones mes amables i empatiques d'aquest món, perdre-la, seria perdre molt.
-ho sento, me precipitat, me donat masses confiançes- va dir arrepentit- no es res del que et penses, simplement no estic preparada per tornar a confiar tant facilment...- li vaig dir asincerantme- no confies en mi?- em va dir mirant-me fixament. Una altre vegada, perquè tenia que fer-ho? No em volia enamorar d'ell! Perquè em mirava així? Perquè no podia mirar així a la Valen? Es ella a qui li agrada, em posava dels nervis que em mires tant fixament, concentrant aquells profunds ulls del color de la mel en mi.
-aquesta nit-vaig dir canviant de tema- seré la única sense parella- li vaig dir- i les teves amigues?- em va preguntar- la Valen va amb l'Ot, la Martina amb en Nil i la Greta amb el Jan.
-no t'ens perquè anar sola al ball- el vaig mirar als ulls voluntàriament per primera vegada- de veritat creus que vull anar amb l' Amanda?