Imagine

11. Som novios

Aquell mati de dissabte em vaig despertar al costat del Noah, tenia el braç i el cap a sobre al seu pit, l'estava abraçant, ell tenia el braç rodejant-me per derrere. Em vaig posar de peu i em vaig vestir, però, la samarreta tenia una cremallera per darrere i no me la vaig poder pujar, al tornar del lavabo, el Noah estava sense samarreta assegut al llit. Em vaig sentar al seu costat donant-li l'esquena i ell em va pujar la cremallera. Vam esmorzar, m' ho vaig passar d'allò mes bé a casa el Noah, després d'ezmorzar, vam anar a mirar una peli, "la casa del reloj en la pared" crec que es deia, va fer palomitas i va apagar les llums. Estàvem els dos acurrucats al sofà amb la manta a sobre. El dinar va ser un bocata, però no em queixo. Per la tarda em va ajudar amb el vídeo d'anglès del projecte. I per sopar, va preparar una manta a la gespa del jardí, amb una altre per tapar-nos, les meves cançons preferides i una pizza del meu gust preferit. Vam estar sopant pizza a la llum de les estrelles amb música.
Quan es va acabar la pizza, em vaig adonar de que el Noah no em parava de mirar, em vaig estirar sobre la manta i ell es va apropar a mi i em va besar, em vaig sentir en els núvols, feia fred, però en aquell instant, el fred va desaparèixer i va arribar una calentor.
-piiiiip- havien picat al timbre, ell es va apartar i va somriure, ens vem aixecar i ell va anar a obrir mentre que jo vaig anar a recollir les meves coses.
-hola mama- li vaig dir- bueno va que el papa ens està esperant- va dir, em vaig despedir del Noah i vaig anar a casa.
El dia següent, la Valentina, la Martina i sobretot la Greta, es van començar acribillar de preguntes sobre aquells dos dies. Jo no els hi vaig dir res, ja que havíem acordat amb el Noah que només li diríem a dues persones, i jo em reservava per l'Ot. Vam tornar a la classe, al mitgdia l'Ot em va convidar a dinar a casa seva, ho feia bastant sovint, i li vaig dir que si.
-cuidado amb el que fas que es meu- em va amenaçar de broma la Valentina- tu tranquila que jo no vull per res un elfo domestico- vaig dir burlant-me de l'Ot, jo ho feia de broma, i ell ho sabia, sempre me le estimat molt a l'Ot. A casa seva vam dinar molt bé, estava molt bo.
- escolta Ot- vaig començar- et volia dir una cosa- vaig seguir- que pasa?- va respondre- doncs... el Noah i jo... que som novios- ell no s'ho podia creure, es va emocionar un munt, però li vaig dir que només ell i l'Adria ho sabien.