Imagine

15. En Pau

Aquell mati estava mes nerviosa que mai. Em vaig ficar unes mitges granate, a sobre uns texans curts nous, un croptop blau del Tata (foto de dalt), una sudadera rosa del Mikey Mouse i unes botes blanques. En Pau m'havia dit de quedar... no m'ho podia creure, només havíem tingut una conversa curta i una baralla de Stickers per Wattsapp, mai m'havia atrevit a demanar-li de quedar... després de dinar vaig agafar el mòbil, els auriculars i després de despedirme vaig dirijir-me cap al centre cívic. Pel camí vaig estar escoltant Go Go i War of Hormone, dues cançons de BTS, perquè Army de cor gràcies a la Valentina. Vaig arribar al centre cívic i vaig veure al Pau, estava apoyat en una columna, s'estava mossegant el llavi i jo m'estava morint per dintre. Portava una sudadera gegant color verd fosc, uns texans ajustats trencats i unes bambes blanques. Em vaig dirigir cap a ell, però se'n va adonar, em va mirar i va somriure.
-hola!- li vaig dir- hola!- em va respondre- on vols que anem a berenar?- li vaig preguntar- porto el berenar a la motxilla, l'acabo de comprar, podríem anar al parc d'aquí al costat- va proposar- OkeyDoki!- li vaig respondre entusiasmada. Al arribar al parc, ens vam sentar en un banc apartat de la resta, vam berenar i al acabar vem estar parlant.
- Veuràs, el dia de la fira, després de saludar-te, la meva nòvia em va demanar explicacions, li vaig dir la veritat, que només erem amics, però després, quan vas tenir insta, i ens vam començar a seguir mútuament, ella s'en va adonar de que eres tu i es va ficar gelosa sense motiu aparent, em va desvelar que m'estava enganyant amb un nen de l'escola i amb una noia dos anys mes gran, abans de que pogués protestar, va tallar amb mi i s'en va anar.- em va explicar- e... estàs bé?- vaig preguntar- si... bueno, el que es pot dir bé no gaire però es igual. La veritat, es que aquella relació no podia durar gaire mes, ja que jo m'estava ensmorant d'una altre noia, que encara que només l'hagués vist un dia, era amor de veritat.- va dir, em va donar un petó a la galta i s'en va anar deixant-me allà sense saber que fer.
Durant tot el camí a casa vaig estar pensant en el petó, havia sigut un petó càlid i agradable, però jo ja no sabia que fer, primer el Marc, després l'Arnau, el Noah i una altre vegada l'Arnau, i ara, el Pau. Havia d'elegir, però no era tant façil, es veritat que l'Arnau em va ajudar molt quan ho passava malment, i es molt amable amb mi, però mai ha demostrat cap mostra d'estar enamorat, toti que jo me'l estimo molt, en canvi al Pau, s'ha llençat sense por i m'ha demostrat que li agrado, però no se si es amor de veritat, sembla bona persona, però no el conec, i no estic segura de que m'agradi...