La Sarah es una noia alta, amb el cabells rissats de color marró fosc, els ulls marrons quasi negres, amb pigues, guapa, morena de pell i amb un somriure d'orella a orella, molt amable i divertida. En John, baixet amb el cabell bastant curt de color castany clar, no es pot dir que sigui guapo, però tampoc es lleig, la pell bastant clara i els ulls verds, es molt divertit i esbojerrat. Aquell dia vaig anar a donar una volta amb en John, vam picar a la Sarah, però havia sortit. No vem estar ni una hora fora, però quan vam tornar ens vem trobar a la Sarah assentada a la paret del costat de la piscina, plorant, ens vam acostar a ella.
-que et passa- li vaig dir, la Sarah em va mirar, em vaig sentar al meu costat i em va ensenyar el mòbil, estava al wattsapp, en el xat del seu novio, havia tallat amb ella feia dos minuts, per missatge, no es pot ser mes cabró- tu tranqui, no val la pena que ploris per tal fill de puta- li vaig dir- per tu es fàcil!- em va dir- qualsevol noi voldria sortir amb tu!- va continuar- com que fàcil, mai he tingut novio i ja m'han rebutjat tres vegades, la ultima abans d'ahir- li vaig respondre indignada- tu has de pensar que quan una porta es tanca i no pots escapar, s'obre una finestra en el moment mes inseperat- la frase aquesta em va sortir de cop, no la vaig ni pensar- precisament, tot just després de que el meu crush em digues que no volia anar al ball amb mi, s'em va obrir una finestra i vaig acabar anant el ball amb el crush d'una amiga, que havia deixat plantada a la seva parella per anar amb mi- li vaig dir- no et preocupis tant per aquell miserable que no s'ha atrevit ni ha mirar-te a la cara i segueix endevant, que la finestra s'et obrirà en el moment que menys t'ho esperis- li vaig agafar la ma i ens vem aixecar les dues, ella i el Josh s'en van anar a casa i jo vaig tornar a la meva, pijama posat i a llegir, en aquell moment m'estava llegint "els Imaginaris" de A. F. Harrold, un llibre que em va regalar un amic del meu pare el dia del meu aniversari. Vaig sopar, i després de mirar un capítol de Juego de Tronos (que duren una hora) vaig preparar la motxilla i la roba per demà, finalment, m'en vaig anar a dormir.
YOU ARE READING
Imagine
Teen FictionTots som imperfectes, llavors, perquè tots somiem en ser perfecte