Imagine

17. Army

Aquella setmana va ser diferent, amb en Pau m'ho vaig passar molt bé, però com amics, ja que ni jo ni la Valen, la Martina i la Greta pensàvem que féssim bona parella, però no em vaig precipitar. El millor amic de l'Arnau, en Roc, no estava molt feliç que diguem, la Greta es van enamorar, li vem ficar el mote de "Army", es va oblidar a Chris molt ràpid, per altre banda, la Martina seguia flipada pel Chris, toti que la Valen i jo la vam començar a juntar amb en Marc des-de que s'assentaven junts, s'havia tornat mes amable i amistós, ademes de que sempre que miràvem a la Martina estava mirant-lo a ell amb ulls d'enamorada, suposo que el Marc a ella també, ja que no li veiem la cara perquè sempre estava d'esquenes a nosaltres mirant a la Martina. El divendres a l'hora del Pati, l'Ot i la Valen se'n van anar a parlar. En Pau va voler que pasesim l'estona junts, sols, durant aquell curt temps em vaig adonar de que no conectavem, no estàvem fets l'un per l'altre i ell també ho va notar.
-escolta, d'això... l'altre dia, vaig tornar a veure a la meva ex... i doncs... ens vem enrollar...- va dir- ah! O sigui, primer em dius de quedar i t'em declares en un dels moments mes confusos de la meva vida, jo et dono una oportunitat per intentar enamorarme de tu, que percert només te la vaig donar perquè l'Arnau se'n havia anat i ha sobre et lies amb la teva ex?! La que et va deixar  per gelosa?! VESTEN A LA MERDA NEN!!- li vaig cridar cabregada, em vaig girar, i m'en vaig anar deixant-lo en l'estacada sense donar-li la mínima oportunitat d'explicar se, ni se la mereixia.
Vaig anar amb els altres, La Valentina ja havia tornat, però no amb l'Ot, ens va explicar que havia tallat amb ell, ja que els seus pares havien decidit que se'n anirien a Corea, tornaria per 4rt, ja tenia plaça reservada a l'escola, però no acabaria el curs, encara faltava tot el tercer trimestre, i toti que teníem la certesa de que la veuríem una altre vegada uns mesos després, aquell trimestre, tots sabíem que seria molt dur, ja que la que sempre ens feia treure un somriure a tots era ella. Tenia que ser just en aquell moment, que l'Arnau no estava i en Pau m'havia enganyat amb la seva ex. Estava mes perduda que mai, li vaig demanar a la Greta de parlar.
-que pasa?- em va dir preucupada, ja que se'm escapaven algunes llàgrimes- començem perquè dues de les persones que mes nesecito en aquest moment no acabaran el trimestre, només em quedeu tu i la Martina, i el meu millor amic deu estar destrossat- li vaig dir- et queda el Pau, no?- va preguntar- he tallat amb ell, m'acaba de confessar que després de donar-li una oportunitat i intentar enamorarme d'ell, s'ha liat  amb la seva ex aquell imbècil de merda- vaig acabar dient- putu cabron de merda no?- li va sortir del cor, la Greta es aquell tipus de persones (com jo) que quan sentén una emoció molt forta comencen a dir paraulotes, la Martina, per exemple, es tot el contrari, l'única "paraulota" que li sentit dir es merda (encara que no ho sigui), i els insults no passen de tonto- jsjs- em va sortir una rialla- se que ara mateix la teva vida es una merda, jo t'entenc, però mai has estat del tipus de persona que es deprimeixen i comencen a plorar, sinó que ho envies tot i a tothom a la merda i fas tot el possible per passar-t'ho bé sempre i aprofitar cada moment que tens, no comencis ara i anem amb la Valentina a juntar d'alguna manera en Marc i la Martina aprofitant cada moment del dia!- va dir somrient, vaig anar amb ella i ens ho vam passar d'allò mes bé, encara que no em aconseguit juntar a aquella parelleta perfecte.