Imagine

16. Adeu Arnau

El Dilluns, al arribar a l'escola, va venir un moment la MariaRoig i ens va dir que aquell mateix matí l'Arnau i la seva família havien agafat el cotxe i se'n havien anat a Itàlia, ja que el pare de l'Arnau li havien ofert un lloc en una empresa molt important allà, suposadament, els meus problemes s'havien acabat, ja que l'Arnau se'n havia anat, jo no havia d'elegir, però no estava segura de que aquella notícia m'alegres. Ens tocava català, la Lisenda va estar parlant de diverses notícies divertides igual que el primer dia d'escola, però jo vaig agafar el mòbil i li vaig enviar a l'Arnau el primer que se'm va ocórrer, una foto, amb un petit poema (foto de dalt) en castellà, ràpidament em va contestar donant-me les gràcies.
-ens tornarem a veure?- li vaig escriure- es clar que si ma'lady😉-em va respondre, aquella frase va estar a la meva ment tota la classe, el que significava, encara estava mes confusa, vaig decidir parlar amb la única persona que em compren, l'Ot.
- has contemplat la opció de que ell estigui enamorat de tu?- em va preguntar l'Ot mentre esmorzavem sentats a les escales exteriors que porten al gimnàs de Primària- i perquè no ha fet el mes mínim acte d'amor abans d'anar-se'n?- em cuestionava en veu alta- no hos se, potser sabia pel que estaves passant i va pensar que era millor deixar-te el teu espai personal i quan ell tornes de Itàlia parlar-ho...- va proposar l'Ot- si...- ja que l'Arnau s'en havia anat, vaig decidir donar-li una oportunitat al Pau, potser al final era el millor, però no estava segura.
Al dia següent, vaig anar al cole i va venir la MariaRoig, però aquesta vegada per comunicar-nos que vindria un alumne nou a l'escola. En aquell moment vaig veure al Pau entrant per la porta. L'Arnau s'assentava al meu costat, així que la taula que ocuparia en Pau seria la del meu costat.
-Bueno nois, aquest es en Pau Wis, un alumne que per x raons s'ha canviat d'escola- va començar la MR-m... et ficare amb l'Africa... mira! Perfecte! Es on estava l'Arnau- va dir, en Pau va abançar cap a mi i pel camí em va guinyar l'ull, cosa que can veure tots. Es va sentar al meu costat. Les classes van ser completament normals. A l'hora del pati vaig decidir parlar amb en Pau.
-em... d'això Pau... el que em vas dir el diumenge... que si, sortiré amb tu, si la proposta encara està en peu es clar- li vaig dir insegura- clar que si! Perfecte! Moltes gràcies- va dir, ja estava fet, oficialment, tenia novio, i no era algo que em dongues moltes bones expectatives tenin en compte la meva experiència tenin novio.