#LuimeliaDos (Català)

3 - #BoicotLurèlia

La Lluïseta sempre ha estat orgullosa de la seva xicota. Orgullosa de la seva indescriptible bellesa i del seu bon cor, de la seva empatia i de com de comprensiva és sempre, de la seva professió i de que mai hagi deixat de perseguir els seus somnis, de tots els seus talents i virtuts, de la seva veu i dels moviments del seu cos, de com la cuida i de com es deixa cuidar, de la seva manera de demostrar l'amor que sent per ella i pels qui l'envolten i, com no, de la bona parella que fan. Però avui es sentia especialment orgullosa d'ella, ja que la seva xicota, sí la seva xicota l'Amèlia, l'amor de la seva vida, havia aconseguit un paper a la telenovel·la "Estimar Eternament", a la qual la Lluïseta estava súper enganxada per culpa d'una de les parelles protagonistes: les Lurèlia.

La Llúcia i l'Aurèlia s'havien convertit en una part essencial de la vida de la Lluïseta. Estava tan enamorada de l'amor que es professaven aquestes dues noies, que ja no concebia una sobretaula sense que elles entressin a la casa seva a través del televisor. Havia integrat el dia a dia d'un parell d'enamorades de l'any 1977 en la seva pròpia quotidianitat. Els minuts diaris en els quals es descrivien les seves aventures i desventures, el seu amor i desamor, es feien cada dia més curts per a la Lluïseta, qui cada vegada necessitava més i més contingut a la seva vida tant dels personatges interpretats per la Llum Valdenebro i la Llúcia Jiménez, com de les dues meravelloses actrius que els donaven vida.

Seguir-les en les seves xarxes socials, posar-se alarmes per a rebre les notificacions de les actualitzacions en el seu estat i així poder ser la primera a donar-lis un "m'agrada" o deixar-lis un comentari en la publicació, s'havia convertit en un petit objectiu diari a complir per a la rossa.

Va arribar un moment en el qual xafardejar les seves xarxes socials, reviure episodis passats de la telenovel·la, veure una vegada i una altra els treballs en produccions anteriors de les actrius, visionar les seves fotos presents i passades en el seu mòbil, interactuar en grups de what's up o de qualsevol altre tipus creats entorn de les Lurèlia, o llegir i comentar els meravellosos fanfics que el famdom escrivia sobre elles, ja no era suficient. Així que es va llançar a escriure les seves pròpies històries, situades en universos i realitats paral·leles a aquesta ficció que la tenia tan atrapada.

La Lluïseta estava immersa en el seu món, completament concentrada escrivint l'últim capítol del seu fanfic més esperat, setmana rere setmana, pels seus seguidors de Wattpad, quan l'Amèlia va entrar a casa. Des de la mateixa porta, va cridar el nom de la Lluïseta, sabent que la rossa trigaria uns instants deixar el món imaginari en el qual es sumia quan escrivia per a tornar al real, i no volia demorar ni un segon més a donar-li la gran notícia que li acabaven de comunicar.

Podria haver-li-ho dit per missatge o podria haver-la trucat en el moment en què es va assabentar, però va preferir dir-l'hi a la cara per a poder veure la reacció de la seva xicota i poder calmar-la quan li agafés l'atac de nervis que sabia que li agafaria.

– Lluïseta!? Lluïseta, carinyet, què estàs a casa? Tinc una notícia amb la qual al·lucinaràs! –Va cridar L'Amèlia des de la porta d'entrada molt emocionada, mentre es dirigia cap a l'habitació, on sabia que trobaria a La Lluïseta estirada al llit còmodament amb el portàtil sobre les cames.

–Aquí, a l'habitació! –va respondre la Lluïseta mentre es recol·locava les ulleres.

–No m'has escoltat? Dic que tinc una gran notícia. –Va exclamar l'Amèlia fent aquests saltets tan típics de la Lluïseta quans'emocionava.

–A veure, digues, amor. –va respondre la rossa sospirant i treient-se les ulleres que necessitava per a veure a mitja distància, totalment aliena al fet que la seva vida estava a punt de canviar quan el seu cervell processés el que la de rínxols estava a punt de dir-li.