#LuimeliaDos (Català)

4 - Kamchatka

Lluïseta POV

Què seria del nostre univers sense el paper estel·lar de les nostres amigues? Les tenim de totes les classes: n'hi ha d'heteros, hetero curioses, bisexuals, lesbianes de pedigrí o simplement bolleres; també n'hi ha d'alegres, tafaners, inquietes i tranquil·les, de les que criden l'atenció o de les que pinten un bosc i es perden en ell. En tot cas, són les nostres amigues.

Amigues que vam conèixer fa res i ja formen part del nostre univers i les de sempre, les de tota la vida, que són aquí per a aixecar-te, d'aquestes amb les quals fas pactes per a no allunyar-te així t'enamoris, o amigues intenses i possessives.

Qui no ha tingut una amiga que es queda amb el que li deixes i mai t'ho retorna? O la que sempre, sempre arriba tard? O la que desapareix de la teva vida i quan torna sembla que no s'hagués anat mai? O la intensa que s'ha enamorat dels impossibles més absurds? O l'amiga que sempre vols que et visiti perquè cuina molt bé?

També està aquesta amiga inestable que necessita la teva espatlla sempre per a plorar i tu, encantada, li ofereixes perquè és fràgil i només vols protegir-la.

També hi ha amigues tronades que no saps per què estan en la teva vida, però hi són. O aquestes que, així les estiguin torturant, no expliquen els teus secrets més íntims, amb les quals comptes per a esplaiar-te i en les que et refugies perquè et coneixen millor que tu mateixa, aquestes que són la nostra pista d'aterratge i el nostre port més segur.

Amb quin amiga t'identifiques?

Posar-se d'acord amb totes és una odissea digna de missió impossible i, quan hi ha més de dues dones juntes, el problema s'engeganteix. Com dir-lis que és tan important el que diu l'una com l'altra? Encara no trobo la resposta.

En el nostre cas particular, el de l'Amèliai meu, el nostre cercle d'amics és importantíssim, en tenim de tots els rols i els volem igual.

La meva millor amiga és la Maria, la meva germana, però també tinc a la Marina i al millor Amic de l'Amèlia, en Nacho, encara que també està l'Alfons, que també és part de la nostra comunitat.

Estàvem esperant a la Marina perquè no es volia perdre detall de l'experiència que havia passat l'Amèliaen el plató de "Estimar Eternament", ni com eren les Lurelia, encara que jo, sincerament, creia que venia per estar prop de l'Amèlia. És que cada vegada podia dissimular menys com n'estava de penjada de l'Amèlia i, pobreta, l'entenia. A qui no se li cauen les calces per la meva xicota? i que consti que ho dic amb tota la humilitat del món.

La Marina ha estat incondicional per a nosaltres, és d'aquestes amigues que sempre està disposada, que no et jutja ni es fica on no la criden. Mai ha dit que li agradin les dones i des de lluny sembla una heterosexual curiosa confosa, però d'aquí no passa i no serem nosaltres les qui l'ajudem a descobrir les seves fantasies.

- Carinyet, ja estic llesta. Et queda molt per acabar? - Em pregunta l'Amèlia des de l'habitació i amb tant pensar, se m'havia passat el temps, encara faltava organitzar la taula i arreglar-me.

- Ja amor, no em falta gaire. - Li vaig respondre accelerant el pas per a anar a canviar-me.

- Però carinyet, per què trigues tant? Que ja gairebé arriben.

- Ja, Amèlia, no et preocupis que només són la Marina i l'Alfons els que vénen.

- Sí, amor meu, però no vull que sempre anem corrent, vés a canviar-te que ja acabo jo.

No va passar ni mitja hora que ja eren a casa. Van arribar a temps, i quan vaig obrir la porta vam veure a un Alfons regi com si anés a la conquesta de la seva vida i a una Marina indecisa mirant la seva roba, per si no havia anat de manera adequada.