#LuimeliaDos (Català)

5 - Madrid

Em vaig despertar quan els primers raigs de sol van començar a colar-se per la finestra i la claredat em va donar de ple als ulls. Em vaig intentar tornar a dormir tapant-me la cara amb el coixí de l'Amèlia, però després de donar diverses voltes vaig arribar a la conclusió que era una missió impossible. Resignada, vaig tirar a un costat el coixí i em vaig acomodar boca amunt mentre obria a poc a poc els meus ulls, deixant que s'acostumessin per complet al sol d'aquest estiu madrileny que ja cremava amb força.

Em vaig aixecar, vaig anar fins a la cuina i vaig posar a escalfar el cafè que havia deixat a la cafetera la meva xicota. Vaig comprovar si li havia deixat els plats plens amb aigua i menjar a Bella, i vaig arnar a fer la meva rutina d'higiene personal. Quan vaig acabar, vaig tornar a la cuina i vaig omplir la meva tassa, meitat cafè meitat llet, vaig agafar dues torrades i les vaig posar en un plat, i després de col·locar-ho tot en una safata, vaig portar-la a la sala d'estar i em vaig deixar caure a la butaca.

Vaig començar a esmorzar, i la petita Bella va començar a cridar la meva atenció ploriquejant, indicant-me que volia venir al meu costat. Amb la meva xicota havíem decidit que no l'havíem de deixar pujar a les butaques i/o llit, ja que quan creixés anava a ser difícil acostumar-la al fet que no havia de fer-ho, però en vagi tindre prou al mirar els seus ullets plorosos per a trencar la regla i alçar-la per a deixar-la ficar-se al llit entre les meves cames.

- Aquest és un secret entre nosaltres, no li ho diguis a mami, val? – Li vaig dir assenyalant-la amb el meu dit índex a manera d'advertiment, la llepadeta que va deixar servir per a segellar el pacte.

Vaig agafar el meu mòbil i vaig posar-me al dia amb les meves xarxes socials, Twitter per a veure si la Llum ja estava alterant al fandom, Instagram per a veure si Llúcia havia pujat noves fotos que m'enamoressin una miqueta més d'ella, alguns cors, comentaris i retuits, vaig entrar a agrair els comentaris que deixaven a la història que estava escrivint a Wattpad, i em mantenia en silenci quan em preguntaven quan anava a actualitzar, per a després passar a veure els meus missatges de What's Up.

Com sempre, tenia un missatge del meu pare dient-me el menú del dia de l'Asturià per si volia que me'n separessin una mica per l'Amèlia i per a mi, un missatge de la meva xicota explicant-me com havia començat el seu dia en l'estudi, amb alguna foto d'ella, dels seus companys, i d'ella amb els seus companys, i finalment un missatge de la meva germana dient-me si em volia trobar amb ella per a esmorzar. No m'ho va dir, però amb l'escarida que va estar en el seu missatge, no tenia dubtes que novament tenia problemes amb l'Ignasi, així que li vaig confirmar que a les dues de la tarda estaria al restaurant que estava prop de l'estudi on gravava l'Amèlia, així quan acabés amb la meva germana podia passar a buscar-la. Quan la Maria em va va dir que sí, li vaig enviar un missatge a la meva xicota per dir-li que a la tarda l'aniria a anar a buscar, i que quan pogués em digués a quina hora acabaria.

Quan vaig acabar d'esmorzar, vaig netejar la cuina, vaig acomodar l'habitació i vaig anar a banyar-me, em vaig embolicar en la meva tovallola i vaig anar fins a l'habitació per a començar a treure roba i deixar-la en el llit fins a decidir quin abillament m'anava a posar. Era un dia càlid d'estiu, per la qual cosa un vestit lleuger era la millor opció, però no sabia si la meva xicota voldria anar a passejar una estona després, per la qual cosa potser el vestit em deixava de semblar tan bona idea. Uns pantalons de texans?, no, massa abrigats per al dia, i així van anar passant peces descartades per a acabar sobre el meu llit. Quan ja pràcticament no quedava res en el meu armari, em vaig tirar frustrada sobre el llit tapant-me la cara amb les mans, va ser en aquest moment que vaig notar que algunes llàgrimes havien començat a caure pel meu rostre. Què em passava? Tan patètica podia arribar a ser com per a posar-me a plorar per no trobar què posar-me?

Vaig netejar el meu rostre i vaig tancar els ulls, intentant fer el que m'havien dit fa molt temps a teràpia, anar al meu lloc feliç. La novel·leta de les tardes amb les imatges de la meva parella de ficció favorita van ser les primeres que van aparèixer. Tan buida sentia la meva vida com per a haver de recórrer a imatges de personatges de ficció per a sentir-me una miqueta millor? Em vaig aixecar d'un salt i vaig anar fins a la cuina per a prendre un got d'aigua i intentar baixar el nus que tenia en la gola, que s'anava fent cada vegada més gran.