The stars are dying

Part 4

La noia va estar a punt de cridar d'emoció. Aquell era el millor resultat que hauria pogut esperar.

Es va dirigir cap a la sortida dels ja classificats. Recolzat al marc de la sortida estava en Peter menjant un entrepà. La noia s'hi va apropar i li va agafar el menjar. A ell no li va importar. Era conscient que no havia menjat res des del dia anterior a causa dels nervis de la Prova. L'Annabeth va devorar l'entrepà en uns minuts, gaudint de la sensació d'escalfor d'un pa acabat de fer.
- Quan has tingut temps de baixar al poble i comprar aquesta delícia?
Ell va riure.
- El forner ha muntat una mini paradeta a l'entrada del castell i està regalant menjar pels Seleccionats.
De cop la cara se li va enfosquir.
- I que ets?
La recent Guardiana, va decidir acabar d'empassar-se l'entrepà abans de contestar.
- Guardiana...
La cara d'en Peter es va il·luminar i la va felicitat tot i que amb un deix d'amargor a la veu.
- Ens hem de tornar a separar...
- Sí.
Es van quedar uns instants en silenci.
- Però, els Rebels i els Guardians s'han de reunir sovint per programar les patrulles i els entrenaments i tot plegat. No desapareixerem... -l'Annabeth intentava buscar el costat positiu-
- Sí. I també els dies de visita aniré a visitar-te...
Semblava una mica més animat, però no gaire.
- Una última volta pel reialme, Rebel? - va proposar ella-.
- Ni ho dubtis.
Junts van anar corrents als estables, van agafar els seus cavalls i sense mirar enrere van arrencar al galop. Aturar-se només significaria que havien d'acceptar el seu destí i començar un nou capítol de la seva vida.

Un cop abandonat el recinte del castell, a la velocitat del vent van arribar al poble que tenia un aire molt festiu per celebrar les Proves i el solstici de tardor. Els arbres ja començaven a tenir un color daurat preciós i la noia adorava aquella època del any.

Es van endinsar entre els carrers i van trobar-se amb els seus antics companys de classe dels Seleccionats. Estaven comprant al mercat del Solstici. S'hi van apropar i junts van comprar provisions com per alimentar a un regiment. Els altres van decidir acompanyar després a en Peter i a l'Annabeth a fer una volta pel regne. Al cap de poc van travessar el bosc fins arribar al llac que estava al costat de la frontera amb el reialme del costat. Es van aturar i van observar el paisatge abans de desmuntar. Aleshores van descavalcar al costat de l'aigua alhora que reien i parlaven animadament. Van romandre allí tota la tarda i en Dylan va encendre una mini fogata per no passar fred.

L'Annabeth es va posar a parlar amb unes amigues seves, que havien anat a parar a unes altres faccions.
- La veritat a mi no em feia gaire gràcia ser Honrada però almenys aniré amb el meu nòvio així que no serà com si comencés de zero, sense conèixer a ningú- va dir la Mary-.
- Quina sort que tens! Jo he sortit elegida com a Rebel i he tingut la desgràcia que m'han separat de tots els meus amics... entre ells vosaltres - va dir una noia anomenada Bianca.-
- Bé, almenys aniràs amb en Peter.- va dir l'Annabeth -. Coneixeràs a algú...
- Ui ui! Que la Bianca s'emociona! - va riure la Mary, mentre l'al·ludida la fulminava amb la mirada.
- Què m'he perdut? - l'Annabeth va preguntar amb un riure als llavis tot i que amb un punyal fred al cor perquè no li havien explicat res.
- Doncs que des de sempre que m'agrada en Peter - va dir la Bianca amb una mirada fugitiva-. No t'ho havia volgut dir perquè ningú sap exactament que sou...
La noia va deixar anar un riure tan fort que va espantar als seus companys del costat, i baixant la veu va aclarir-li que era el seu millor amic i que no hi havia res més entre ells que allò.
- Per mi endavant! De debò! -va riure, ara descansada al saber la veritat. La Bianca no semblava molt convençuda però entre les altres dues noies la van animar a donar el primer pas.