The stars are dying

Part 7

Va inspirar fons i va baixar a la festa esperant passar desapercebuda entre la multitud. Es va trobar amb múltiples familiars, ja que eren una família bastant gran distribuïda entre bastantes faccions. Quasi cau al terra quan els seus cosinets petits se li van abalançar per fer-li una abraçada. La noia va riure i els va abraçar. Es va apartar i els va observar: eren quatre dels seus cosinets petits i feia molt que no els veia. Al cap de poc la van deixar i van tornar a la festa.

L'Annabeth va respirar amb tranquil·litat i va sortir al jardí de la casa abans de que ningú s'adonés de las seva existència. Allí va anar a seure a un banc que estava una mica ocult entre els arbres i va respirar fons. Va passar així uns quants minuts fins que va sentir una presencia darrera seu. Es va posar alerta. Més ràpid que un llamp es va aixecar del banc i va immobilitzar a la persona sense pensar que potser era un dels convidats de la festa.

- Qui ets?

El seu atacant no va contestar però la noia va deduir que era un noi jove. Acte seguit el noi, es va lliurar de la noia d'una empenta i la immobilitzar contra el banc abans de parlar. Però l'Annabeth, tenia un truc amagat. Va fer veure que es rendia. L'atacant es va creure la trampa i va afluixar la pressió durant uns instants, els suficients perquè la noia es pogués alliberar i treure el punyal que tenia amagat.
Els dos es van quedar cara a cara, en posició d'atac observant-se mútuament. L'Annabeth va distingir entre la foscor que un noi jove, no molt més gran que ella, que tenia un cos fibrós i cabell fosc. I sense que la noia s'ho esperés, el noi va sospirar amb cansament, va deixar caure la seva arma al terra i es va seure. La noia, no va baixar la guàrdia però tampoc es va apropar al noi.

- Una nit preciosa no creus? - va dir el seu atacant.

La Guardiana no va respondre.

- Em dic Louis - es va presentar el noi.- I ara mateix només puc parlar amb tú perquè tenim un problema que si no intentem solucionar aviat portarà la destrucció dels nostres regnes

L'Annabeth es va quedar en xoc. No entenia res. En aquell moment es va fixar amb la vestimenta del noi i va veure que portava l'emblema del regne enemic acompanyat dels colors foscos que el distingien com a Ombra, un grup d'elit dintre de la categoria dels Guardians. Allò només podia significar una cosa: un espia. I s'havia escapolit de les defenses del reialme.

Aquesta classificació també es caracteritzava per tenir poders relacionats amb la foscor i els Guardians a part de tenir grans habilitats, de vegades tenien poders relacionats amb l'energia que podia potenciar les armes.

- Que estàs fent aquí? - va interrogar-lo la noia-.

- Només visitava el regne. Està preciós a aquesta època del any

La resposta va fer que la Guardiana girés els ulls en blanc. La cara del noi es va transformar en una seriosa.

- La veritat és que sí que hi ha una qüestió molt important i m'estic arriscant molt per intentar trobar una solució-. Va mirar al seu voltant abans d'aixecar-se i es va situar al seu davant abans de continuar.

- Les estrelles s'estan morint. - va deixar anar.

______
aii emoción✨
part 7!!
espero que us agradii

part 8 pròximamentt