The stars are dying

Part 6

Van arribar als cavalls, esbufegant a causa de la cursa però amb un somriure als llavis. Es van acomiadar amb llàgrimes als ulls, entre promeses de que es veurien aviat. Que poc s'esperaven que anava a passar molt de temps abans de que es retrobessin!

En Peter va decidir acompanyar a l'Annabeth a la seva facció ja que estaven relativament properes. Les seves famílies eren de les més acomodades dins de la societat i normalment sempre es trobaven entre fronteres de faccions perquè en aquells llocs on hi ha més començ. Per exemple, la facció de la Saviesa i la dels Guardians estan al costat.

Ja s'estava fent fosc. Quedaven unes poques hores de llum. Les justes per arribar a les seves residències amb el sol a l'esquena. Tot i que encara hi havia llum, l'Annabeth estava en tensió. Li havia tornat en el moment que s'havien separat. Sempre tornava. Aquella sensació d'estrès i d'alerta. Va tenir un calfred.
- Estàs bé? - li va preguntar en Peter que estava muntant al seu costat-.
- Sí, sí -va respondre amb un petit somriure- Només era un calfred.
Ell va assentir. Sabia perfectament que no era pel fred. La coneixia massa bé.

Van continuar fins arribar a la seva casa i un cop allí, van descavalcar dels cavalls y l'Annabeth es va acomiadar del seu millor amic amb una abraçada amb llàgrimes als ulls.
- No em perdràs tan fàcilment - va dir ell també amb rierols d'aigua per les galtes-.
- Mai.
La noia va entrar dins casa seva i es va trobar amb l'última cosa que s'esperava. Un ball. Molt confosa va anar a buscar algun familiar seu i la primera persona que va trobar fou la seva cosina Clarissa, que també havia sigut Classificada aquell mateix dia. Igual que l'Annabeth, estava incòmoda entre la gent, però anava més presentable que ella amb un vestit propi de la seva categoria social.

- Es pot saber que està passant? - va preguntar, intentant fer-se sentir sobre les persones.
- Han fet una festa en el nostre honor perquè hem superat la Prova - li va respondre ella-. A més arribes amb moltes hores de retard. M'has abandonat amb tota aquesta gent! - va dir amb un to rialler i amarg alhora.
- Però si vaig avisar a la família de que tornaria tard! Vaig avisar que anava a fer una volta pel regne... -va bufar-. Esperam aquí. Torno en dos minuts.
La Clarissa va sospirar i va anar a parlar amb un cosí uns anys més gran que ella. Per la seva part, l'Annabeth va anar a buscar a la seva mare. La va trobar parlant amb uns parents llunyans.
- Aquí estàs! Per fi! - va dir amb un somriure -. La nostra Guardiana!
La noia va mostrar un petit somriure plena de vergonya i li va preguntar entre murmuris perquè havia organitzat aquest ball sense avisar-la i sent conscient que arribaria tard i amb ganes de descansar.
- Era una oportunitat que no podíem deixar passar - va explicar -. I es pot saber perquè encara vas vestida amb aquesta roba? Tothom t'està esperant!
L'Annabeth va mirar la seva roba, còmoda, preparada per els entrenaments i amb les armes encara lligades a l'esquena.
-A més ha estat idea de les teves tietes. Les germanes del pare- va explicar excusant-se amb una mirada de compassió- Poden arribar a ser molt persuasives... ja ho saps.
I tan que ho sabia! No podia començar a ennumerar les vegades que havia passat per una situació semblant.
- Disculpa doncs. Vaig a posar-me una roba més presentable per una situació així.
Dit això es va endinsar entre la multitud i més sigil·losa que una ombra va pujar al seu dormitori. Allí va veure que sobre el llit hi havia ja un vestit preparat per ella. Se'l va posar a contracor i va observar-se al mirall després d'arreglar-se completament. Se sentia fora de lloc. Estava acostumada a portar roba funcional per entrenar o per dur una armadura especialitzada perquè fos ben més còmoda. En aquell vestit, que no era especialment incòmode, se sentia com si pertanyés a un altre món.

______
part 6!! espero que us agradi!!