The stars are dying

Part 8

L'Annabeth es va apartar una mica del noi per mirar-lo fixament als ulls abans de començar a riure.

- Es pot saber de que estàs parlant? - va dir quan va poder recuperar l'aire sense fer cas de l'emprenyada mirada del noi. - Els de la facció de Saviesa especialitzats en astronomia ho haurien detectat fa molt de temps!

Ara va ser el noi qui va girar els ulls en blanc.

- No estic parlant d'aquestes estrelles - va dir aixecant les mans al cel- Sinó d'aquestes-

Ara estava apuntant a la noia amb la daga . Aquesta va quedar encara més confusa amb la resposta del noi i va arrufar les celles. En Louis va bufar frustrat.

- Les persones! La capacitat per poder fer coses! L'ingeni, la creativitat, les ganes de viure la vida... tot està desapareixent! La gent s'està quedant buida o només està motivada per motius com ara l'odi, la rancúnia, obtenir el poder...

La Guardiana se'l va quedar mirant. Els seus ulls de color avellana estaven plens de desesperació però també guardaven un toc de foscor que la noia va detectar al instant. Sempre els havien dit que no confiessin en les Ombres, que les seves paraules tenien un doble sentit i que eren molt hàbils a l'hora d'enganyar a la gent.

- Sí. El que tu diguis - va dir en un to desconfiat-. Marxa d'aquí abans de que alguna altre persona et trobi doncs t'asseguro que no et donaran l'oportunitat d'explicar-te.

- No cal que et preocupis - va fer un mig somriure irònic i va desaparèixer entre les ombres abans de reaparèixer a l'altre costat de la noia-. Tinc un do extraordinari - va dir tot orgullós - que ningú va poder veure en el seu moment.

Aquella última frase la va dir plena d'amargor.

- Es pot saber de que estàs parlant? - va preguntar l'Annabeth encuriosida.-

El noi es va seure al banc i va respirar fons. La Guardiana, però no li va seguir el exemple i es va recolzar a un arbre del costat, per mantenir vigilat a l'Ombra.

- Jo vaig ser un Descastat, però no vaig seguir la pauta que sortia un cada dos anys. L'any passat durant les Proves, em van declarar Descastat. Encara continuo sense entendre perquè. Era un dels Seleccionats. Sempre havia estat una persona exemplar - aquest comentari va fer que l'Annabeth esbufegués intentant aguantar el riure-. Però el dia de les Proves van anunciar que no podia formar part d'aquesta societat, i em van expulsar del regne. Vaig deixar-ho tot enrere i em vaig transformar.

- En una Ombra espia - va apuntar la noia amb un to amarg-.

- No va ser fàcil, creu-me, però soc el millor -va fer fatxenda en Louis-. La cosa més difícil que vaig haver de fer va ser...

La noia esperava a que acabés la frase amb una curiositat creixent.

- Abandonar el meu germà menor. Peter Wilson, de Saviesa.

A la Guardiana se li va aturar el cor durant un instant. No podia ser, el seu millor amic tenia un germà gran? I no li havia dit mai? Allò no tenia cap sentit.
Aleshores la noia va recordar que feia uns anys a la casa d'en Peter un nen que sempre estava tancat a la seva habitació.

flashback

L'Annabeth que tenia uns nou anys recent fets havia anat a casa d'en Peter a jugar a fer veure que ja havien passat les Proves i que tenien la seva nova facció triada. Era un dels pocs llocs on la petita tenia permís per anar després de classe i poder passar l'estona. Dos cops per setmana, la mare de la nena l'acompanyava perquè estigués amb el petit mentre ella parlava amb la mare d'en Peter, que eren amigues des de la infància.

- Jo avui vull ser una Rebel - va exclamar la nena mentre feia una tombarella i es col·locava en posició de "combat"-.

- Doncs jo un Guaridor - va respondre el petit tot començant a fer un ball estrany que va fer que l'Annabeth no pogués parar de riure-. Vols jugar a "Busca a l'Ombra"? La petita va acceptar sens dubtar i van acordar que l'il·luminat seria el primer en buscar-la. Quan va començar a comptar, la Guardiana va córrer a amagar-se dins de la casa, entre les habitacions, i sense adonar-se va entrar a una que no havia vist mai. Era senzilla i sense gaire decoració, només es podia destacar el gran escriptori tot ple de desordre. La noia s'anava a amagar entre les cortines quan es va adonar que hi havia una figura d'uns onze anys estirada al llit. L'Annabeth va pegar un bot espantada i va sortir corrent sense mirar a enrere per buscar el seu amic.

- Peter! Peter! Hi ha un nen al costat de la teva habitació!

L'al·ludit es va estranyar i quan el petit es va adonar del que havia passat, va decidir anar a ensenyar-li qui era. Tots dos van recórrer els llargs passadissos fins arribar al lloc. El Peter va picar a la porta i quan va rebre la mateixa resposta va entrar. Allí hi havia un nen uns pocs anys més gran que ells amb els ulls d'un color avellana.

- Annabeth, és el meu germà gran, en Louis.

La noia estava en xoc i es va disculpar atropelladament per haver entrat sense el seu permís.

El germà li va dedicar un somriure i li va dir que no passava res, que no es preocupes més.

final del flashback

Els records van inundar la ment de l'Annabeth i aleshores es va adonar que feia anys que no havia tingut noticies del germà gran i que en Peter mai li parlava d'ell. Per això amb el pas del temps la noia havia oblidat aquell somriure que li havia regalat el dia que estaven jugant a "Busca a l'Ombra" feia ja molts anys.

_____
part 8 ✋

holiis sé que feia molt de temps que no actualitzava però aquí teniu una nova part☺️

que us ha semblat saber que en Louis i en Peter eren germans? jsjsjjs

espero que us agradii