The stars are dying

Part 2

Ja a la tenda, es va estirar sobre el sac i va romandre en aquella posició durant hores, reflexionant i intentant que la seva ansietat disminuís fent respiracions constants. Al cap d'una estona es va dormir d'esgotament.

Es va despertar a la matinada perquè algú havia picat a la porta de la tenda. Mig adormida va procurar no fer ningun soroll mentre s'aixecava i agafava una de les seves dagues per precaució.

Va apropar-se cap a l'entrada amb els sentits alerta i va sentir una veu.
- Annabeth, sóc jo - es va sentir una veu xiuxiuejant-.
La noia va baixar l'arma i va obrir la tenda per sortir.
- Es pot saber que fas aquí?! Saps perfectament que no podem sortir! -va dir-.
- Tècnicament no he sortit del recinte del castell...- va observar en Peter.
Ella va posar els ulls en blanc.
- Què necessites?
- Només volia saber com t'ha anat la prova.

La noia va sospirar.
- Vinga surt d'aquí i acompanya'm que et vull ensenyar una cosa - va dir el noi agafant-la pel braç i estirant-la fora de la tenda. Ella va queixar-se però al final va acabar cedint.
El fred del matí li va congelar la cara. En Peter va començar a córrer entre les tendres i una mica més enllà va aturar-se sobre un petit turó amb vistes de tot el regne. El sol començava a sortir per l'horitzó i pintava el reialme d'uns tons preciosos. L'Annabeth va inspirar aquell aire pur i va sentar-se per admirar el paisatge.
- Mereixia la pena sortir de la tenda?
- Totalment
Van quedar-se sentats, en una tranquil·litat absoluta, mirant com sortia el sol i parlant sobre les proves i de la facció on creien que estarien.

Una estona més tard, els altres adolescents de tot el regne anaven sortint de les tendes amb cares d'esgotament, alguns a causa de la ressaca de la festa que havien organitzat per celebrar el fi de les proves, lloc al que ella no havia ni pensat anar, d'altres per les altes converses a la matinada i els que com ella havien estat dormint i encara necessitaven més.

Ells van tornar cap al recinte central i van acordar que es veurien a la tarda en el seu antic punt de trobada. L'Annabeth, va entrar a la seva tenda, es va arreglar i va esperar a que els cridessin per entrar dins del palau per anunciar els resultats.

Guardians, Guaridors, Saviesa...

Qualsevol d'aquestes podria ser la seva nova facció, el que implicaria, si no entrava en la de Guardians, perdre tot el contacte estret amb els familiars i amics, tot i que dos cops per setmana et deixaven visitar les altres faccions (una trobada obligatòria i l'altre opcional).

Quan el sol ja estava en el seu punt més alt, va sonar el corn que indicava que havien d'anar al castell. Ella va sortir de la tenda i va picar a la del costat.
- Mary! Vinga desperta! Que ja ha sonat el corn!
Es va sentir una queixa indesxifrable des del interior i l'Annabeth va riure.
- Va surt d'allà dins!
- Espera uns minuts si us plau! No perdrem al grup si arribem dos segons tard.
Ella va mirar per sobre de l'espatlla i va veure que els Guardians ja s'estaven anant.
- Doncs si! Ja estan marxant.
La Mary va sortir de la tenda grunyint alhora que es feia un monyo alt per ocultar el seu cabell despentinat de color castany, cosa que feia que se li ressaltessin les pigues de la cara.
Juntes es van dirigir al grup i amb un ritme lleuger van anar cap al castell.

Poc després ja estaven allí i van entrar a la mateixa sala del dia anterior, tot i que en aquell moment estava equipada amb tamborets pels joves que anaven a ser classificats i a unes grades superiors, el públic.

El jurat, estava assegut en una taula allargada que tenia unes insígnies amb els símbols de cada facció davant de cada un d'ells. Hi havien cinc noies i cinc nois, els més destacats dins de les seves faccions.

Quan tothom ja estava preparat, van començar a recitar noms.

————
aquí teniu la segona part!! intentaré escriure cada dia una mica i anar públicant en quan tingui moment jsjssj
espero que us agradii