BARCELONA 1936

Al 5 d'Oros

Al 5 d'Oros, cap a on anaven en Llibert i l'Aurora, hi hauria un dels primers combats forts. Aquesta cruïlla, situada a la confluència de la Diagonal amb Passeig de Gràcia, rebia aquest nom perquè fins als anys 20 hi havia hagut cinc rotondes que, vistes des del cel, s'assemblaven a aquesta carta de la baralla espanyola. Allà no seran els anarquistes els primers protagonistes de la defensa, sinó els Guàrdies d'Assalt.

Pel carrer Còrsega estava arribant el Regiment de Cavalleria de Santiago nº3, que havia sortit del quarter de Travessera de Gràcia. El seu coronel Francisco Lacasa s'havia sublevat amb tota l'oficialitat del quarter a les 10 de la nit del 18, i tenia la missió d'ocupar i controlar el cinc d'oros i baixar per passeig de gràcia fins a plaça Urquinaona.

Havien estat dels més matiners, sortint a les 4.30. Junt al coronel Lacasa anava tot el seu estat major. Formaven tres esquadrons de cavalleria que marxaven a peu amb 50 soldats per esquadró i un grup de dues metralladores agregat a cadascun, que carregaven en vehicles. Se li van unir voluntàriament altres elements militars com un capità d'equitació fins arribar a comptar amb 200 efectius.

I a això se li va afegir un esquadró molt nombrós de la Guàrdia Civil a les ordres del comandant Recàs. Aquest seria l'únic grup de guàrdia civils que s'afegiria plenament al cop, contradient el què a aquesta hora escoltàvem a la radio, on es deia que estaven al costat del poble.

Havien travessat el Passeig Sant Joan, on havien fracassat en la seva primera missió de dominar-lo des d'Arc del Triomf fins a l'Estació del Nord, ja que grups d'anarquistes de Sant Martí i de Gràcia els havien assetjat sense parar, disparant-los durant tot el seu trajecte. Davant d'aquesta inesperada hostilitat, es van concentrar en el seu objectiu principal: l'Avinguda de la República, coneguda per tots com la Diagonal. I malgrat la hostilitat rebuda, seguien marxant confiats i a pit descobert, pràcticament sense prendre cap precaució.

Però en arribar al Cinc d'Oros pel carrer Còrsega, es van topar amb un altre entrebanc imprevist: un dels nou destacaments de la Guàrdia d'Assalt i de Seguretat de la Generalitat, que hi tenia un esquadró de cavalleria i una secció de metralladores emplaçades a la Diagonal.

En veure arribar els feixistes, van començar a disparar-los per sorpresa, escombrant de cop la primera línia d'atacants, causant moltes baixes de soldats i oficials. Aquest primer esquadró, comandat per Ortega Costa va rebre l'escomesa de ple. Va caure mort l'alferes Hurtado, i el comandant Rebolledo, els tinents Puig de Càrcer i Arianes van resultar ferits. Entre els soldats també hi hagué moltes baixes.

Tot i així, la tropa, amb els 150 homes restants, va aconseguir emplaçar tres metralladores al final del Passeig de Gràcia, iniciant-se un ferotge combat. Ajaguts al peu d'una metralladora, dos oficials comentaven la situació:

— Joder, ahora ya no son sólo los anarquistas, ¡los guardias de asalto y de seguridad también nos plantan cara!

— Bueno, Capitán, pues ahora ya lo sabemos. Creíamos que contábamos con ellos, pero no sólo no se abstienen, sino que los tenemos enfrente disparándonos. Esto nos complica bastante los objetivos...

— Bueno, pues a por todas, a disparar hasta que no quede nadie en pie, ¡que sirva de ejemplo para los que vengan detrás!

— Sí mi Capitán.

— Soldados, ¡a disparar a mansalva!

Els trets van començar a sortir de la metralladora sense pietat i amb total discreció, disparant ràfegues que segaven vides de molts homes i cavalls, que quedaven estesos al carrer. Dos soldats que disparaven una de les tres metralladores, van aturar-se uns segons, mirant-se sorpresos.

— ¡Coño! Pero eso no son anarquistas. ¡Eso son Guardias de Asalto! ¿No estamos aquí para frenar una revolución anarquista? ¿Cómo es que nos enfrentamos también a guardias de asalto? Es imposible que estén haciendo un golpe con los anarquistas contra sus propios mandos de la Generalitat, ¿no?