BARCELONA 1936

A Plaça Espanya

A les 8 del matí esclatava a Plaça Espanya una nova lluita aferrissada. Quan en Llibert i l'Aurora hi van arribar amb el camió que els portava amb uns deu companys més, feia poc que un primer esquadró del Regimiento de caballería de Montesa, comandat pel Coronel Pedro Escalera del Bruc i recolzat per l'artilleria del capità Contreras dels Docks, havia començat a emplaçar vàries metralladores i un canó en forma de ventall amb tres línies de tir: una cap a Sants, l'altra cap a la carretera del Prat i la tercera enfocant a les Corts Catalanes en direcció a Plaça Universitat.

De la caserna del carrer Tarragona, situada a pocs centenars de metres, ja havia sortit pràcticament tot el regiment, acompanyat també d'un grup de civils falangistes sense topar-se amb cap entrebanc, després de que el propi Burriel hi passés per arengar els soldats.

Aquesta plaça era un objectiu d'importància estratègica cabdal, perquè a més de permetre l'accés a una via ràpida per arribar al port, el seu domini permetia tallar l'enllaç amb el centre de la ciutat a barris obrers importants com La Bordeta, Hotafranchs, Sants, Collblanc, La Torrassa i el Poble Sec.

Però ja abans d'emplaçar l'artilleria, diversos grups d'obrers armats que estaven apostats a diferents punts, van començar a disparar la tropa per impedir que poguessin fixar la força sobre el terreny. La pluja de projectils que queien des de desenes de posicions diferents començà a causar moltes baixes entre els militars. Immediatament les bateries van respondre obrint foc i les metralladores distribuïdes a la plaça van començar a disparar cap als franctiradors del Paral·lel.

De sobte el foc s'aturà quan va arribar a peu un nou regiment de cavalleria dels militars cridant Viva la República! amb els punys alçats. Això genera uns instants de molta confusió, que es van agreujar quan uns grups de guardes d'assalt s'aproparen als militars, passant a les seves files i confonent-se amb ells.

A un dels grups d'anarquistes més propers a la plaça, on s'acabaven d'afegir en Llibert i l'Aurora, que duia la iniciativa del contraatac, els militants es van quedar desconcertats.

— Pareu el foc! — cridà un d'ells, el que semblava dirigir l'acció.— Estan fent visques a la República amb el puny alçat? Què collons passa? I els guàrdies d'assalt s'afegeixen a les tropes?

— Óstia! Com que visca la República? Malparits! Estan mentint!

— Espera! I si és una part de la guarnició que no s'ha afegit al cop i es manté fidel a la República?

— És una trampa, Joan!

— I si no ho és? No dispararem contra una part de l'exèrcit que estigui al nostre costat i pugui enfrontar-se des de dins dels quarters...

— Però si no son part del cop, com és que marxen tan tranquils i ben armats i a cavall, home? Que no ho veus que és un engany?

Un altre grup d'obrers que estava al sector oposat de la plaça però més a prop dels militars, semblava estar igual de desconcertat, també cessà el foc. Alguns s'aproparen als militars amb els fusells en alt, en gest de pau.

— Mira! Si els companys estan parlant amb els que ens estaven disparant! Però de què coi parlen?

— Óstia, ara si que no entenc res...

Però en aquell moment, els militars van començar a arrestar alguns d'aquests obrers que s'havien barrejat amb ells i els guàrdies d'assalt i estaven amb la guàrdia baixada.

— Collons! Els estan detenint! Ja t'ho deia! És una trampa!

— Si, tens raó! Seguim l'atac!

I van reprendre els trets, amb cura de no ferir els companys. Els guardes d'assalt que s'havien apropat als militars, en canvi, al contrari del que acabava de passar al 5 d'Oros, es van mantenir al costat dels militars, girant les armes contra els treballadors, que fugien corrents cap a les seves posicions, allunyant-se del centre de la plaça. Aquí l'engany havia funcionat de meravella als rebels, que van aprofitar els escassos minuts de confusió per recuperar el terreny perdut amb la primera embestida popular, reprenent les millors posicions a la plaça i podent enviar sense perill algunes tropes cap a la Gran Via i el Paral·lel. Aquesta última dirigida per un dels oficials de la guàrdia d'assalt que acabava de canviar de bàndol, el comandant Darrell.