Diumenge, 18:00 de la tarda.

– Fa més de 24 hores que la cap de policies de la Vall ha desaparegut i encara no tenim ni idea d'on pot ser! – exclama la Sara, la representant humana de la família Bosc.

El Consell està reunit a l'antic ajuntament, debatin sobre que fer respecte a la desaparició de la Maria.

– Nosaltres hem intentat vàries vegades rastrejar-la amb el seu busca, però no hem trobat res. – diu en Ferran, de la família Roca, segona mà de la Maria a la comissaria.

– Tots els endimoniats hem intentat detectar la seva presència, tant humana com felina, però no hem tingut cap resultat. – diu la Duna.

– Això significa que és morta? – pregunta amb preocupació la Laia, de la família Serrat.

– No. – respon la Duna – Si fos morta hauríem detectat el seu cadàver, però no hem trobat absolutament cap rastre d'ella.

– I que significa això, exactament? – pregunta l'alcaldessa de Santa Cristina.

– Hi ha dues opcions: o no està a la Vall o un ésser amb unes habilitats més poderoses que les nostres l'està ocultant. – respon la Duna – Si és la primera opció, no ens hem de preocupar. Ara mateix els altres sis estan unint els seus poders per fer un rastreig global i en res la trobaran. – explica.

– I si és la segona opció? – pregunta l'alcaldessa de Platja d'Aro.

– Si és la segona opció, el que s'hagi de fer dependrà de qui o de a què sigui al que ens enfrontem. – respon la Duna, abans que li arribi un missatge al mòbil – No l'han trobada. – diu, llegint el missatge – Això significa que algú més poderós que nosaltres l'està ocultant.

– Que creus que hauríem de fer? – pregunta en Ferran.

– Que m'escoltin sobretot els directors dels centres educatius. – diu l'endimoniada – Prepareu ara mateix una excursió obligatòria i d'última hora per tots els alumnes. Sigui a on sigui, però fora de la Vall d'Aro. Si pot ser, aneu tots al mateix lloc, així la majoria dels endimoniats estaran amb vosaltres per protegir-vos si passa qualsevol cosa. Sortireu demà a primera hora i no tornareu fins dimecres. No us preocupeu pels diners, nosaltres ho pagarem tot. – els hi diu als directors – D'aquesta manera, si ha de passar qualsevol cosa, com a mínim els menors seran lluny. – diu, tornant a dirigir-se a tot el Consell – L'Aren i jo ens quedarem aquí i ens petejarem tota la Vall en cerca de qualsevol cosa sobrenatural.

*******

Dilluns, 7:45 del matí.

Després d'acomiadar-se de l'Aren i la Duna, l'Abril, l'Abel, en Juli, la Minerva, la Gina i l'Isis marxen cap a l'institut amb les seves maletes preparades.

– Comencem a buscar per Platja d'Aro? – pregunta la Duna.

L'Aren assenteix i marxen de la mansió Graneis.

*******

8:20 del matí.

Tots els alumnes del Ridaura estan reunits fora del centre, esperant que els professors els vagin cridant, per repartir-los en diferents grups.

El motiu que els directors han donat als pares i als alumnes per fer l'excursió ha estat: passar uns dies fora de casa per alliberar-se de l'estrès dels exàmens de mitjan trimestre, que acaben de fer i que l'excursió també servirà per conèixer a alumnes d'altres cursos i d'altres centres educatius de la Vall. I al ser completament pagat per les famílies fundadores, cap pare ni cap mare s'hi han negat.

A l'hora de fer grups, es barrejaran alumnes de tots els cursos i tots els centres i aquests grups (de 10 persones) aniran sempre junts, dormiran al mateix pis d'hotel i tindran un professor que els acompanyarà a tot arreu.

Els 7: LlegendesWhere stories live. Discover now