Els 7: Llegendes

2

Després de trobar-lo destrossat a la cova, la Duna porta a l'Aren a casa i al reviure, torna a estar perfecte ment bé.

L'endemà, dimarts, el consell es torna a reunir, juntament amb l'Aren i aquest explica el que va passar: després que l'Adrià marxes amb la Maria, ell es va carregar als dos híbrids, però el seu pare, qui pensava que era mort, el va atacar, deixant-lo en estat crític, abans d'escapar.

Dimecres a la tarda, tots els alumnes i professors de la Vall tornen de Girona.

A l'assabentar-se del que va passar dilluns, l'Abril abraça a l'Aren i en retrobar-se amb l'Adrià, s'estranya de veure'l exactament igual que uns quants anys enrere, però a l'assabentar-se que té el gen felí i que va ser convertit fa mil anys, ja no li estranya tant.

Dijous i divendres no passa res estrany, són dos dies normals.

*******

Dissabte, 17:00 de la tarda.

– Segur que no et molesta que hagi portat al meu cosí? – pregunta l'Abril a l'Aren, quan es troben a on havien quedat.

– Creu-me, el fet que hàgim d'estar a prop l'un de l'altre, el molestarà més a ell que a mi. – respon l'endimoniat.

– Ho dubto bastant, la veritat. – diu l'Abril, mirant al seu cosí, el qual està apartat, mentre recorda una conversa que van tenir poc després de retrobar-se.

—FLASHBACK—

Dimecres, 20:00 del vespre.

– L'Aren aquest de què collons va? – pregunta l'Adrià, confús.

– A què et refereixes? – pregunta l'Abril, estranyada.

– El dilluns em va ajudar a trobar a la teva mare. – respon ell.

– Ja ho sé. I que passa amb això? – pregunta ella, encara sense entendre a on vol anar a parar el seu cosí.

– Em va protegir d'un atac de dos híbrids. – diu ell, amb to molest.

– Ja, això també ho sé. Quin és el problema? – pregunta ella.

– Va arriscar la seva vida per mi. – diu l'Adrià, amb to sorprès i encara molest.

– Continuo sense saber el problema. No entenc per què t'enfades pel fet que et volgués protegir. – diu l'Abril.

– Perquè és un vampir! I el més perillós de tots! – exclama ell.

– L'Aren en si no és perillós. – diu ella – Totes les històries que es diuen sobre ell són de quan l'Ira tenia el control del seu cos i ment. Quan l'Aren té el control de la situació, és una de les millors persones que et puguis trobar al món. I creu-me, el fet que "arrisqui" la seva vida per protegir a algú altre, és bastant típic en ell. Recorda que és immortal. – explica.

– Ningú és immortal. – replica el noi.

– Ell sí. Igual que la resta d'endimoniats. – diu la noia i ell bufa, frustrat – Continuo sense entendre per què et molesta tant que t'hagués protegit.

– Sempre he tingut una mala experiència amb tots els vampirs amb què m'he trobat. És el primer cop que trobo a un que m'ha tractat bé i m'ha protegit. – diu ell – I això que l'he tractat malament.

– L'Aren està acostumat que el tractin malament. Ell té uns quatre mil seixanta anys i els seus cosins l'han estat marginant des de fa més de tres mil anys. Fins fa poc, que se'm va escapar que les coses dolentes que va fer, en realitat, no van ser culpa seva, sinó del seu pecat. – explica ella – I molt abans d'això, quan encara era humà, tota la seva família paterna el maltractava, simplement per haver nascut amb un sexe que no és el seu. – fa una petita pausa – Suposo que això últim et deu sonar. – diu, ja que sap que es va distanciar de la seva família paterna perquè no l'acceptaven pel fet de ser trans.