Les fases de la lluna

Capítol 2 Lluna nova

Per fi han començat les vacances! Fa molt que espero aquest dia, més concretament des que vaig començar al nou institut; no és que m'hagi anat malament, però encara no he fet gaire bons amics i em sento bastant sol.

Avui he decidit sortir a córrer, em servirà per conèixer una mica més el poble -que encara no he visitat per culpa dels exàmens- i també per recuperar la meva forma física, des que he deixat l'altre institut que no faig rugbi i em sento molt cansat.

Surto de casa, visc a la part nova del poble i a prop hi ha un llac molt bonic, però primer vull veure la part antiga, que encara no he vist mai; començo a córrer, vaig amb els meus auriculars escoltant la meva música preferida, què podria sortir malament? 

Fa mitja hora que corro i encara no he vist a ningú, és un dia tapat i bastant fred, suposo que per això el poble sembla mort, de sobte veig una noia sortir de casa amb el seu gos, té els cabells llisos i llargs de color marró, i porta un jersei de llana que sembla molt còmode; haver vist a algú m'alegra bastant, i encara més si és de la meva edat, em fa creure que tinc possibilitats de fer-me amic d'algú del poble. Penso a acostar-me per saludar-la, però no la vull molestar.

Continuo corrent, i quan passo pel llac sé que estic a punt d'arribar a casa, torno a veure a la mateixa noia passejant el gos i ens creuem - HEM FET CONTACTE VISUAL! - em poso nerviós i segueixo corrent perquè ella no vegi que la meva cara ha envermellit. Quan arribo a casa em dutxo i em poso el pijama, crec que ha sigut un bon dia i ja em sento millor, estic una mica intrigat per conèixer a aquella noia. M'estiro al llit pensatiu i miro les estrelles des de la finestra del sostre - que maca que és avui la lluna -.