Avui és dissabte, m'he despertat tard perquè 1: és festa, i 2: Els llençols quan fa fred són taaaaaant còmodes; Arriba la meva mare a l'habitació, obre la porta i diu:
- Pau desperta't, és hora de dinar i després hem d'anar a veure les llums de Nadal
- Quines llums?
- Aquí per Nadal sempre es reuneixen tots els veïns per veure com encenen les llums de l'arbre de la plaça, que el decoren els nens de l'escola. És una bona oportunitat que coneguis a la gent, i a veure si pots parlar amb aquella noia de l'altre dia.
- Ai mama, no aniré allà a dir-li hola si no sap ni qui soc.
-Tu intenta-ho.
Quan arriba l'hora de marxar agafo la primera jaqueta que veig i una cadira, i vaig amb els meus pares fins a la plaça major. Ens asseiem, passats uns deu minuts arriba la noia de l'altre dia amb els seus pares, es veu que els nostres pares es coneixen... no sé quina cara posar. Ella s'asseu al meu costat amb una distància prudent, encara no ens coneixem. Veig que en veure que els nostres pares se saluden fa una cara de fàstic, crec que no li ha fet gaire gràcia que es coneguessin i mira cap a l'altre costat perquè no m'adoni de la seva mala cara.
Ella treu una manta de la motxilla i es tapa - ufff estic glaçat, que còmode que deu estar - penso, em mira amb una cara de pena, com pensant "que tonto aquest, que només ha agafat una jaqueta". Noto com el fred s'apodera de mi i de sobte la seva mare diu:
- Marina perquè no comparteixes manta amb en Pau? Si no s'abriga una mica més haurà d'estar a casa tota la setmana.
Veig com li fa una cara d'evident sorpresa, crec que no té ganes de compartir la manta amb mi, però almenys ara sé com es diu: Marina.
Ella desplega la seva manta mentre acosta la cadira cap a mi i ens tapem.
- Gràcies
- De res
- Soc nou al poble, em dic pau i tu?
- Marina
Que borde, em sento malament, potser li caic malament, però... cal que em parli així? No sé, crec que no cal.
Sona la una campana i s'encenen les llums de l'arbre, les cares de la gent s'il·luminen, però jo tinc moltes ganes de marxar a casa i enfonsar-me entre els llençols del llit per plorar...
