Les fases de la lluna

Capítol 7 Lluna plena

La Lluna és un mirall que reflecteix tota la llum del Sol. És moment de plenitud i vitalitat. És la incondicionalitat de l'amor, la saviesa de la mare Terra. Les energies són més creatives. La mirada és cap enfora, facilitat de comunicació. Estem oberts a les relacions. Ens dota de percepció per comprendre la unió de tot.

____________________________________________________________

Portem molta estona asseguts, fa almenys 3 hores que he entrat per aquella porta i ara no em sembla tan aterridora, els pares d'en Pau em cauen molt bé i em sembla s'han fet amics amb els meus. El sopar estava boníssim, però les cadires s'han tornat incòmodes i només tinc ganes d'estirar les cames; com si m'hagués llegit el pensament en Pau s'aixeca i em convida a anar a fer una volta pel poble, no em sembla mala idea.

La meva mare em mira contenta mentre m'aixeco de la cadira i de sobte XAAAP! Em cau el got d'aigua a sobre, quina vergonya, és que això només em podia passar a mi. Tres mil·lèsimes de segon més tard la meva cara torna a agafar el to vermellós tan habitual aquests dies, en Pau em diu que no em preocupi, que són coses que li poden passar a tothom, tot seguit la seva mare afegeix: 

- Marina no et preocupis, en pau et deixarà roba.

En pau li fa una cara entre sorpresa i no sé què a la seva mare que no sé interpretar, i diu: 

- I tant, no et preocupis, si vols et deixo un pijama

- D'acord

Un cop recollit el meu merder pugem a la seva habitació, és una sala oberta, amb unes finestres grans on es veu perfectament l'exterior. M'obre l'armari i apunta amb el dit el calaix dels pijames, com no era d'esperar només hi ha uns pantalons, són vermells amb quadres negres, els típics i tòpics de Nadal que té tothom, això sí, semblen taaaan còmodes que no dubto a agafar-los. Seguidament, treu un jersei que hi posa "BRC", dedueixo que vol dir Club de Rugbi de Banyoles, perquè a la part de darrere hi ha l'escut. Entro al lavabo mentre ell espera assegut al seu llit i em canvio. - Que còmode que estic, podria viure cada dia vestida així i seria la persona més feliç del món -. Quan obro la porta ell segueix assegut, però també s'ha posat el pijama, em mira de dalt a baix i no mostra cap emoció, per això em poso bastant nerviosa, deixo la meva roba a sobre una cadira i baixem al pis de baix.

Els nostres pares segueixen parlant així que no els diem res i anem directes a fora, fa molt fred, per això agafem les jaquetes i sortim al carrer. Em sembla una tonteria estar a fora podent estar a dintre amb la calefacció, però avui fa un dia especialment serè, i es veuen les estrelles perfectament. Ell em proposa d'anar a veure les llums de Nadal, a mi em sembla prou divertit, i així aprofito per ensenyar-li les parts del poble que encara no hagi vist. 

Quan comencem a parlar m'adono que l'únic que necessitava era estar amb algú, deixar de pensar que tothom és dolent, i que realment sí que hi ha bona gent al món. Parlant de qualsevol cosa, m'adono que el sentiment de seguretat que et dona poder dir el que penses sabent que l'altra persona no et jutjarà és quelcom que avui en dia costa molt de trobar, així que em sento afortunada.